Hi ha alguns il·lusos que es vantaven tot just fa quatre dies com aquell que diu, de què l’extrema dreta havia desaparegut, que només quedaven grupuscles residuals…

Res més lluny de la realitat, l’extrema dreta estava amagada, esperant el seu moment, quan els hi bufen vents contraris sempre decideixen fugir de la superfície i esperar temps millors…

Després del crac del vint-i-nou, que va generar una greu crisi econòmica mundial, va començar a emergir l’extrema dreta, començant a fer demagògia i prometent la prosperitat i la llibertat que els hi estaven prenent els polítics del moment i buscant el gran culpable de tots els mals haguts i per haver.

A Alemanya, ja sabem que va ser el poble jueu el cap de turc, a Espanya els maçons, els comunistes i els anarquistes i tots sabem com va acabar.

I ara ja hi tornem a ser, però es veu que som mesells, no en tenim prou del que ens explica la història i ja hi tornem a ser.

També ha esperat una greu crisi, la de la bombolla immobiliària i ara la lliguen amb la crisi de la pandèmia que estem patint i el gran culpable també l’han trobat, el cap de turc actual és la immigració.

Tornen a sortir de les clavegueres amb l’arrogància que els caracteritza, entabanant principalment a la gent humil i abrigant-se amb l’abric de la democràcia, allò que tant odien, però són astuts i van cercant els incauts i els vividors per aconseguir allò que ambicionen: el poder i el control total i com sempre erigir-se en els salvadors del món.

Manel Mayor                                        25 de gener de 2021