Aquest blanc i negre que encapçala l’escrit d’avui, no és pas fruit de l’atzar, no és cap casualitat, sinó que vol representar el nefast i negre futur a mitjà termini de les nostres llibertats individuals i col·lectives.
Llegint en David Fernández, persona i personatge a tenir sempre en compte, em criden l’atenció principalment dues afirmacions seves: el clan dels fiscals i l’aznaritat, que va colonitzar els aparells de l’estat.
Dues afirmacions que expressen de manera molt clara i diàfana, la persecució contundent i continuada a què són sotmesos els caps visibles de l’independentisme català.
Ja no se n’amaguen gens i tenen fins i tot la barra d’exigir que demanin perdó (?) perdó de què? De tenir uns ideals que volen dur al nostre País cap a la llibertat, cap a la República? I llavors tenen la barra i els sants pebrots de dir que no són presos polítics…
Això ens diuen els fiscals, si no cantant, xiulant i ho repeteix la púrria política que els hi fa costat, aquells que no han deixat de generar odi, malestar i fractura social…
No hi ha cap mena de dubte, que la finalitat de tota aquesta causa general contra l’independentisme català, és humiliar, escarmentar i generar por, a imatge i semblança del que va fer el franquisme amb els defensors de la república.
El que fa ràbia de debò, és que només alcen la veu els juristes jubilats, perquè veiem com les gasten els togats…
Perdoneu la meva manera d’escriure pràcticament entre línies, però és que em temo que ja anem en aquesta direcció i ja hi estic agafant pràctica.
Sí, d’això no vull que en quedi cap dubte, l’escrit d’avui ve generat per les enèsimes represàlies dels poders de l’estat, dutes a terme pels alts poders judicials i d’això en diuen democràcia?
Manel Mayor 30 de juliol de 2020