De debò pretenem viure del turisme? De quin turisme? Del de borratxera i pixats al carrer? Perquè amb el panorama que s’iran trobant, no crec que sigui gaire afalagador pel turisme familiar, si més no pel que fa a paisatge urbanístic a primera l’ínia de mar.

 Per si no en teníem prou amb el desastre de l’espigó, desembocadura de la riera i “aquest meravellós passeig” segons alguns, segons uns altres un nyap com una casa de pagès, ara per culminar la joia de la corona, aquest impactant brunyol en forma de blocs de contenció del temporal.

Sí, ja sé que algun purista s’estriparà les vestidures per segons ell, fugir de la normativa estàndard de la llengua, però tal com faig habitualment, faig servir el llenguatge local del meu Sant Feliu i a la meva ciutat no es diu bunyol sinó que se n’ha dit sempre brunyol.

Fet aquest incís lingüístic, continuar amb el repàs de nyaps municipals, aquest que passo a anomenar a continuació, és un nyap amb majúscules, per sort encara no executat, però que hauria de merèixer la reprimenda més enèrgica per part del col·legi d’arquitectes, per atemptar contra la visibilitat d’una part del patrimoni cultural de la nostra ciutat, em refereixo és clar, al projecte del museu T’hissen, que posat en un altre indret lluny del monestir, no estaria pas malament del tot.

No em vull pas ni imaginar, el batibull que s’organitzaria a Barcelona si se li acudís a algú fotre un projecte com aquest a tocar d’alguna de les meravelloses construccions modernistes, visitades contínuament per infinitat de turistes, un sidral de dimensions estratosfèriques, però és clar, som a Sant Feliu…  

Manel Mayor                                           03 d’agost de 2020