Amb el pas dels anys, de ben segur que anem canviant, com també ho fa tot allò que ens envolta i segurament això darrer és el que adquireix una major importància.

Amb la vista perduda en l’horitzó, me n’adono que el mar, el meu mar, el que tinc al voltant, em continua apassionant i això, en totes les èpoques de l’any, m’agraden i admiro tots els colors d’aquest mar, que he tingut sempre com aquell que diu a tocar de casa. Durant molts anys, el vaig tenir gairebé a quatre passes i segurament això va contribuir a la meva estimació.

El que ha anat minvant entre les meves preferències, ha estat l’anar a la platja, d’una banda l’enorme massificació a la sorra, que no em fa sentir gens a gust, de fet el que sempre m’havia agradat d’anar a la platja, era nedar, gaudir de l’aigua i en ara el meu estat físic tampoc m’ho permet en excés.

Actualment em conformo amb la seva contemplació, de fet, sempre que baixo al passeig, que és gairebé cada dia, com a mínim hi faig un cop d’ull, hi ha dies però, que hi passo llargues estones contemplant-lo.

Manel Mayor                                                      18 d’agost de 2015