COSES QUE PENSO

Amb el cap emboirat per una mena de tristor i d’angoixa indefinida, estic contemplant el carrer que desprèn uns colors trists i a la vegada bonics, en una tarda canviant, ara amb sol ara amb el cel ennuvolat…

Sé que el meu estat d’ànim està alterat per l’ambient que estem vivint tots plegats, per culpa de la pandèmia i de la seva gestió, tant en la seva vessant informativa com en la logística, totes dues farcides de contradiccions i de manca de coherència en alguns casos.

El que si han aconseguit principalment els mitjans d’informació, és generar un estat de pànic permanent, majoritàriament entre la gent més gran i per tan més vulnerable.

Un altre afer altament negatiu és el tractament de les dades, que segons la meva opinió es fan de manera barroera i sense tenir en compte les concentracions del o dels brots, de fet es donen les informacions de manera defectuosa i o manipulada tal com es donen en el càncer de pulmó, quan s’afirma sense cap mena de rubor que el percentatge “X” de fumadors patiran càncer de pulmó, quan l’afirmació correcta seria dir: el percentatge “X” de malalts de càncer de pulmó són fumadors, evidentment l’afirmació és completament diferent però molt més real.

Tot aquest brou de cultiu, està afectant a la gent gran i als que ho seran aviat i a la llarga a la major part de la població.

Manel Mayor                                  10 de desembre de 2020