ENTRE LA CALÚMNIA I LA CONFRONTACIÓ

Per molt que ens emprenyi i ens faci sentir malament, haurem d’admetre que som uns babaus i ens empassem totes o si no la majoria de calúmnies que llencen els poders fàctics al carrer.

Si no fos així, seria molt difícil d’explicar que tot just ara ens comencem a adonar que hi ha mitjans d’abast estatal que manipulen barroerament i que no en tenen prou amb això sinó que calumnien als mitjans que no fan com ells.

Fa molts anys que es va emprant aquesta tàctica menyspreable al País Basc i mentrestant aquí ens hem dedicat a mirar cap a un altre cantó, tots recordarem, suposo, el tancament d’Egin, acusant el mitjà i al seu propietari de col·laborar amb ETA, evidentment fins al cap d’una colla d’anys  no es va demostrar que no eren certes les acusacions, però és clar el mal ja estava fet, la justícia és ràpida o lenta depenent de qui és l’acusat i de qui és la víctima.

Hem de començar a entendre d’una vegada que l’estat fa servir tots els mitjans de què disposa per esclafar qualsevol discrepància per petita que sigui.

Però els que van movent les mentides, manipulacions i calúmnies, no són pas només els mitjans de comunicació, també hi ha els partits polítics encarregats de llençar merda i generar confrontació, al país Basc amb el PP gairebé en feien prou, aquí a Catalunya com que mai ha gaudit d’un suport massa important, es van haver d’inventar un grup d’impresentables d’extrema dreta anomenats C’S, que són uns veritables mestres en això de la calúmnia i la confrontació i quan no l’aconsegueixen se l’inventen.

 

Manel Mayor                                          07 d’octubre de 2018