LLIBERTAT, SÍ O NO?

Des que es parla habitualment d’independència al carrer, que és o pot ser una conversa normal al carrer, se m’ha etzibat diverses vegades: és que us penseu que la independència és la panacea? I la meva resposta ha estat sempre semblant: no, evidentment que no, no sóc pas cap il·lús, el que és la independència és una oportunitat, una oportunitat per viure millor.

A continuació faré una semblança, tal vegada seria millor dir-ne una paràbola o una faula, ja que així no es prendrà al peu de la lletra.

L’esclavitud és quelcom que va estar molt estès a tot el món, actualment ha desaparegut, si més no de manera formal, però no ens desviem i anem al gra.

De tota una comunitat esclava, n’hi ha que se’n conformen encara que odiïn l’amo, n’hi ha d’altres que ja no tenen esma de res i pensen que encara que mengin malament, mengen, d’altres per mor de tenir un millor estatus, són extremadament servils amb l’amo i maltracten els seus companys per fer més mèrits, fins i tot es creuen millor que els altres; hi ha un altre grup molt menys nombrós, que té la gosadia de pensar a fugir dels dominis de l’amo, ni més ni menys que per poder ser lliures.

La fugida i l’assoliment de la llibertat els hi proporcionarà el benestar i poder menjar ells i els seus? No pas per la llibertat mateixa, però sense cap dubte és una finestra d’esperança per aconseguir-ho, el que és segur és que si continuen acceptant la seva esclavitud, continuaran igual o si no li donen a l’amo els beneficis esperats, encara estaran pitjor.

Que tot-hom en tregui les lectures que li sembli, però que no en faci una lectura literal.

Manel Mayor                                 03 d’octubre de 2018