FENT UN PETIT REPÀS (1)

Abans de tancar el mes vull fer una treva i per un cop no parlaré de política, si més no, explícitament.

Voldria parlar sobre mi però no sé si ho acabaré fent bé del tot, a simple vista sóc una persona la mar de normal i corrent, no destaco per sobre de l’altra gent, si més no, no ho he pretès mai, però en canvi en alguns aspectes puc ser en certa manera un xic diguem-ne peculiar.

Malgrat que em considero de ciències, ja que a part de donar-se’m prou bé, sempre vaig odiar el fet de memoritzar perquè sí, allò que en l’argot estudiantil s’anomena “empollar” o si més no s’hi anomenava en els meus temps juvenils.

M’ha agradat de sempre la història, però aprendre-la a la meva manera, no memoritzar com un lloro, recordo però, com vaig arribar a odiar la manipulada i falsejada història d’Espanya i com a la preadolescència en vaig anar descobrint una altra completament diferent i què dir de la del meu País, Catalunya, a escola ni existia, només ens parlaven de la gran nació espanyola o sigui la nació castellana, que eren els únics que tenien pintors, poetes, dramaturgs, polítics…

Ja us he advertit que no sabia si me’n sortiria del tot, però abans que em torni a embolicar filosofant i polemitzant, vull aclarir que allò de peculiar anava perquè a part de les titulacions que varen ser imprescindibles per a la meva vida professional, sóc i he estat autodidacte en gairebé totes les activitats que conreu i altres que he conreat en el passat.

Veig que com de costum quan faig memòria, sempre em passo de frenada i m’allargo massa, per tant ho deixaré aquí i continuaré en un altre moment.

Manel Mayor                                   31 de juliol de 2019