Algú, ja fa molt de temps, un grapat d’anys diria jo, em va dir que la manera més adient d’encarar la vida, és amb optimisme, amb bon humor i si pot ser, amb sentit de l’humor. Això últim, és tal vegada el més difícil i segons com, el més complicat.

Jo, aleshores era molt jove, sí, ja sé que per alguns és força complicat imaginar-ho, però també vaig ser jove i en certs moments, no tan optimista, ni amb tan bon humor com ara, el cas és que la frase em va fer reflexionar, més que la frase, la filosofia de vida i després de pensar-hi en profunditat, vaig creure convenient aplicar-m’ho.

El cert és, que tampoc m’ha anat malament del tot, aquest optimisme i aquest bon humor, tampoc m’han impedit ser apassionat i visceral en moltes ocasions, el que m’ha impedit, és caure en la desesperació absoluta i en el pessimisme recalcitrant, m’ha fet aprendre a aixecar-me i a tornar-me a aixecar, quan les coses no han anat bé del tot o molt malament o simplement no giraven rodó, expressió aquesta, manllevada a un bon amic.

Segurament, que si el meu tarannà aquests darrers anys no hagués estat aquest, de ben segur, que no estaria escrivint aquestes línies, ni fent aquestes reflexions, ja que me n’han passat de molt grosses, però afortunadament ho vaig superar, doncs com deia algú més llest que una guilla, al final, tot és dins del cap.

Arribar a ser com sóc, no és pas només fruit de la decisió de seguir una filosofia de la vida, és a resultes també d’aprendre a escoltar, de tenir més amics que enemics i amb humilitat aprendre cada dia, un xic de tothom i aquí estic, amb els anys m’he convertit en home molt ric, no pas de cèntims, que és quelcom que mai m’ha atret ni preocupat, però sí d’amics, que en els moments més preocupants de la meva vida, he descobert que en tenia més del que pensava, però és clar, ric, no només d’amics, sinó també de família, ja que em sento estimat no només per la meva dona, aquesta companya de tota una vida, sinó també sento l’escalf dels meus fills i les meves nétes, que tots plegats ja passen de la mitja dotzena.

Manel Mayor                                                           06 de juny de 2016