Dissabte, dotze de març, farà trenta-nou anys que aquest parell de jovenets, van decidir adquirir el compromís de conviure, tasca gens senzilla, i formar una família.

Encara que sembli mentida i fins i tot difícil d’assimilar, va haver-hi un temps que érem així de joves i estilitzats, ara ens hem arrodonit un pèl i ens hem envellit un xic, conservem això si, l’esperit jove i entremaliat, malgrat les hòsties que ens ha fotut la vida.

Els joves ho veureu com un llarg camí, un recorregut inacabable… nosaltres però, si us he de ser sincer, n’hem gaudit tant, que ens ha semblat talment, com si haguessin passat com aquell que diu quatre dies, fins i tot molt més de pressa del que hauríem volgut.

Ho pensem celebrar, tal com cal, tranquil·lament i amb serenor, lluny de la rauxa de jovenets, però en gaudirem un any més i com deien els antics, que així sigui i per molts anys.

Manel Mayor                                                          11 de març de 2016