Aquesta nit he somiat que estava mort de fred, no sé si era degut a la galipàndria que arrossego o a la tremenda repressió que ens espera, segons qui guanyi avui les eleccions espanyoles.

Estic preocupat perquè no trobo la resposta adient, a més a més, torno a tenir somnis en blanc i negre, cosa que no em passava des de ja fa molts anys, aquells en què tot estava prohibit i que qualsevol discrepància d’un cert calat podia ser titllada de dissidència i podia ser objecte de pena de mort o d’assassinat en forma d’accident o suïcidi, cosa molt corrent durant massa anys.

Com molt bé sabeu tots aquells que em coneixeu i aquells que teniu la gentilesa de llegir-me, sóc optimista per naturalesa, però de tant en tant, faig una excursió cap al pessimisme més radical i em surten aquests pensaments.

No crec pas que sigui res preocupant, més aviat, jo diria que serveix per fer tocar de peus a terra al meu optimisme natural i algun cop fins i tot exagerat. De fet, en l’equilibri està la mesura justa, encara que alguns el busquem de forma… com us ho diria… un pèl surrealista?

Manel Mayor                                                20 de desembre de 2015