Ja em sap greu, però m’he de tornar a referir al comportament del regidor Josep Muñoz. En el ple extraordinari d’ahir, ens va regalar tot un repertori, dedicat a alliçonar a tots els presents a la sala de plens i amb un to de veu, que jo m’atreviria a titllar d’amenaçador.
Ja em perdonareu que no segueixi l’ordre cronològic, ho aniré desgranant a mesura que em vagi fluint al magí, sense que perdi el seu sentit. Començo doncs en la seva defensa de vot negatiu, negatiu crític ho va anomenar, de la moció en defensa del President Mas i els consellers implicats, en la consulta del 9N.
Partint de la base que tothom té dret a tenir i a expressar la seva opinió i en conseqüència el seu vot, no li admeto que ens vulgui alliçonar i menys encara que pixi fora de test, abordant temes que no s’estaven discutint en aquest ple i volent menystenir als que no pensen com ell o sigui els que volem la independència del nostre País i a més ho va fer amb uns arguments sense cap base, volent restar legitimitat als acords de la majoria absoluta del Parlament Català, basant-se en la llei orgànica que regeix el present Estatut, que demana les dues terceres parts per modificar-lo.
A veure, sense ànim de voler ser groller, el primer que se m’acut és: Se’n fot de nosaltres senyor Muñoz? Perquè aquí no estem parlant de modificar un estatut, estem parlant de construir una república, que evidentment no té res a veure amb l’Estat espanyol. Em fa gràcia però, per dir-ho d’alguna manera, que faci referència a un Estatut, aprovat per totes les forces al Parlament de Catalunya, menystingut per l’aleshores govern socialista, que a sobre el seu company Alfonso Guerra es va vanagloriar d’haver-li passat el ribot, una mostra de claríssim menyspreu cap als catalans. Tot i així, es va referendar i aleshores amb aquesta eina tan útil per tots vostès, el TC, se’l va acabar de carregar, per tant no ens parli de majories, ja que aquestes se les passen per l’arc de triomf, cada cop que els hi convé.
Tota aquesta exposició la va fer, com a soci del govern més independentista que ha tingut mai Sant Feliu, mentre els seus socis feien veure que no el sentien, per molt que després el seu portaveu, fes un dels seus clàssics discursos patriòtics.
Bé, com que veig que m’he allargat molt, deixaré l’aparcament per a un proper article.
Manel Mayor 06 de Novembre de 2015
Amic meu. No vaig escoltar el Ple, pero em puc creure “a pies juntillas” alguna actuació a la que fas esment. De totes maneres, i sempre des del respecte, crec Manel que t’equivoques. Va ser el PP qui va denunciar l’Estatut, no el PSOE, ni molt menys el PSC, que el va defensar al Congres dels Diputats, no pas ERC que, legitimament, el va negar. El que manifestés l’Alfonso Guerra és una desafortunada anècdota més, no paradigma del PSOE, ni molt menys d’en Zapatero. I de la mateixa manera que una part important dels catalans, que no la majoria, defensa legítimament la independència, també hi ha una part important de catalans, que no sabem tampoc si són minoris, que no la defensen. I ambdues opcions s’han de respectar (com fem i farem tu i jo). Malauradament hi han persones que creuen que són els únics que estan en posesió de la veritat i actuen de manera prepotent i quasi amb menyspreu, que són realment els que fan mal.