Deia en Lluís Llac en un míting de JUNTS PEL SÍ, una frase que ha fet fortuna: no mireu d’on ve el vent, nosaltres som el vent, si ens la mirem bé, aquesta frase té molta similitud amb el moviment ciutadà, que ens ha dut a fer créixer aquest procés, fins a convertir-lo en quelcom que no té aturador, com el vent que és imparable i fa sempre el seu camí.

La feina dels que ja fa molts anys creien, crèiem, que la independència era  l’única solució per Catalunya, no ha estat en va, però es feia necessària una bona sotragada, de fet, perquè aquest moviment es fes tan gran i imparable, li han calgut dos detonants d’envergadura, la consulta d’Arenys de Munt, que va obrar el miracle de fer-nos veure, que sí que era possible, que només ens ho havíem de creure i per acabar-ho d’adobar, menys d’un any després, la resolució del TC, que va remoure la societat catalana, de manera, crec que definitiva.

Entremig, ja s’havien engegat les consultes populars, a semblança de la d’Arenys, que varen començar a enfortir el moviment i ens va dur cap a la constitució de l’ANC. Perquè les consultes es poguessin dur a terme de manera efectiva, es van constituir plataformes populars i tal com ha passat amb l’ANC, farcides de voluntaris.

Tot el que he explicat, ho estic recopilant de memòria, de manera que algun petit error d’apreciació hi pot haver, tot i que si hi és, crec que serà mínim, no perquè em cregui infal·lible, que no és el cas, sinó perquè sempre que m’ho ha permès la meva salut, m’hi he entregat amb passió i és clar, el que es fa amb passió es recorda molt més.

I vull acabar tal com he començat, ara que ja falten pocs dies pel 27S, bé dues setmanes i mitja i a només dos de la Diada, nosaltres som el vent i com ell, el nostre procés també serà, si no és ja, imparable.

Manel Mayor                                                  09 de setembre de 2015