Avui m’endinsaré en un terreny amb molts entrebancs i que segur que faré enfadar a alguns amics i coneguts, no analitzaré però la trencadissa del govern català, ho faré en un altre moment.

Fa molts anys, que ens estan entabanant o si més no ho intenten, dient-nos a tort i a dret que això d’esquerres i dretes és una cosa antiga, fins i tot alguns han gosat a dir que això està passat de moda.

El cert és que res més lluny de la realitat, les dretes, aquells que ostenten tot el poder: econòmic, de control de mitjans… existeixen i tant que existeixen!! I les esquerres us preguntareu? Sí, també hi són, afeblides i desorientades, però de moment encara no han desaparegut.

Tota aquesta retòrica ve al cas, perquè ja hi tornem a ser amb el tots junts, unitat és el què ens cal… i ens volen fer oblidar que una cosa són els objectius i una altra de molt diferent, la manera d’arribar-hi per assolir la fita.

 Ho diré d’una altra manera, si la dreta vol arribar a un objectiu comú fent polítiques d’esquerres, li etzibaran que està traint els seus, que de fet és el que volen que faci l’esquerra encara que sigui emmascarant-ho amb molta subtilesa.

No hauríem de perdre de vista, que no tots els mals vénen d’Espanya, n’hi ha molts que ens vénen de molt més a prop, no oblidem qui han estat els principals aliats de la política estatal de retallades.

Sí, és prou evident que el meu discurs és evidentment d’esquerres, com crec que no pot ser d’una altra manera, és més, estic convençut i en això no em faran pas baixar del burro, que empobrint les classes populars no anirem cap a la república, si més no cap a la que jo i tants com jo desitgem, encara que avui, sincerament, la veig molt lluny.

Mireu, tal com jo ho veig, cal anar cap al mateix objectiu sense necessitat d’anar barrejats, com dirien en castellà: “juntos però no revueltos”.  

Manel Mayor                                          01 de febrer de 2020