Quan esperes quelcom amb moltes ganes, el millor és intentar no pensar-hi massa, sinó l’espera es pot fer eterna i fins i tot tenir una angoixa persistent, en veure que allò tan desitjat no acaba d’arribar mai.

Hi ha diferents maneres d’enfocar-ho, però de fet, no gaire divergents entre si. Una podria ser treballar en moltes coses diferents, per mantenir la ment ocupada i no pensar-hi massa i l’altra, treballar amb la finalitat que l’objectiu del desig vagi pel millor camí possible.

De fet, això és el que ens passa a molts de nosaltres, que no acabem de veure-hi final a aquesta cursa cap a la independència, que tot i tenir-ho molt a prop, ens sembla que no hi acabem d’arribar mai i també n’hi ha d’altres un xic menys optimistes, que en veure que s’acosta la data de les eleccions, ja comencen a veure fantasmes i de tant en tant deixen anar: ja veuràs com sortirà algun entrebanc i ens ho tornaran a allargar.

Ara el que toca és ser constant, valent, optimista i estar disposat a lluitar pel nostre futur col·lectiu, és la nostra oportunitat i l’hem de saber aprofitar.

Malgrat totes les pors que ens volen posar al cos, les mentides, els insults i el joc brut, no ens hem d’aturar i hem d’arribar fins a la meta final, que no és altra que la construcció de la República Catalana, posant-hi cadascú de nosaltres el seu granet de sorra.

Manel Mayor                                                 06 de setembre de 2015