Mentre ens estem jugant l’existència o la desaparició del nostre País, ells continuen jugant a bons i a dolents, això sí, donant lliçons d’esquerranisme i d’independentisme sense màcula, arreu.
Però els mateixos que volen ser tan purs i que pateixen tant per no adquirir cap contagi de l’Estat espanyol, que demanen als seus votants que no vagin a les urnes aquest 20 de desembre, també cauen en la incongruència, mentre per un cantó diuen que a Madrid no hi hem de fer res, per l’altre, protesten i demanen que protestem contra la reforma laboral i de les pensions.
No sé si se n’adonen, però ens estan fotent en un embolic, a veure, si a Madrid no hi hem de fer res, ni tan sols ens hem de plantejar la possibilitat de pactar la independència, si tot ho hem de resoldre amb la desobediència, a que treu cap, protestar contra lleis fetes a Madrid? La sensació que tenim, vist l’espectacle des de fora, és que tants caps tants barrets.
Mentrestant en la qüestió més important dels darrers tres-cents anys, au, anar marejant la perdiu, que si en Mas representa les retallades, la dreta… com si representa el sum-sum corda! No ens heu anat venent que són divuit mesos? Doncs endavant i crits i deixem-nos d’històries i un cop hàgim votat la nostra Constitució, endavant República i eleccions.
Els de l’altre costat de la mesa de negociació, també hi han de posar de la seva part, menjar-se prepotència i orgull i anar per feina, que el que ens interessa de debò, és poder formar govern i tirar endavant aquest procés que entre els uns i els altres ens l’han ben encallat.
Manel Mayor 16 de desembre de 2015