Si no fos perquè ja els he vist de tots colors i hi ha poques coses que em sorprenguin, hagués quedat astorat de veure la porcada que ha fet el govern de Madrid.

Però ja fa molts anys que he deixat de creure en l’honestedat dels dirigents del PSOE, que ni és socialista ni és obrer, simplement és espanyol… i de PODEMOS que en podem dir? Doncs simplement que va a remolc del soci majoritari…

Que a què bé tota aquesta retòrica? Doncs a la barra i la pocavergonya que tenen els integrants d’aquest govern, que a sobre, es vanten de ser el govern més progressista de la història, quins pebrots que tenen! Sí, els tenen ben grossos, ja que no se’ls hi acudeix res més que augmentar un 6,9% l’assignació de la casa reial, pobrets, no deuen poder arribar a final de mes.

Sí, no m’hi vull emprenyar, però em resulta molt complicat, només de pensar que les pensions les augmenten tan poc, que els hi costa més el paper de la carta que els pocs cèntims que ens arriben de més, no s’aturen a pensar en tota aquesta gent que s’ha quedat sense feina i a molts d’ells encara no els hi ha arribat ni un cèntim del diners promesos, però ells no s’immuten, passen d’ERTOS, d’augments d’autònoms, de tancament de bars i restaurants…

En el discurs de les promeses, ens diran que l’economia està molt malmesa i no es poden augmentar els sous mínims ni les pensions… i tots calladets i acotar el cap…

No, no estic demanat que ens governi la dreta, només ens faltaria això, que ja sabem com les gasten, demano que les forces de progrés ho siguin i deixin d’estar venuts al gran capital.

Manel Mayor                                     01 de novembre de 2020