Abans de començar voldria deixar clar, que la fotografia que encapçala l’escrit no hi té res a veure, és una de tantes que he fet jo.

Portem des de la declaració de la independència posposada, cremant tones i tones de petroli o si voleu una expressió més generalitzada, fent volar coloms a tort i a dret… ja està bé si us plau!!

Hi ha una bona part de la població que s’ha cregut que des de l’exili i amb l’ajut europeu aconseguirem la llibertat com a país, però malauradament la història recent ens ho desmenteix tossudament…

Algú em pot dir que varen aconseguir els governs a l’exili, tant els de la república espanyola, com el de la generalitat? Ja us ho puc dir jo, res de res i de l’ajut europeu per combatre la dictadura? Crec que ho tenim gravat a la memòria: res o com a molt quatre focs d’encenalls i quatre crítiques mal comptades.

Ara si ho analitzem no és pas gaire diferent, llevat del president flamenc i d’algun altre país minoritari, això si, fins que Espanya els hi ha picat la cresta i para de comptar, la resta fent l’orni i de tant en tant i de manera personal alguna paraula de suport i res més.

Voleu dir que aquest és el camí? No, crec que de cap de les maneres, però abans que em titlleu de pessimista, us he de dir que em considero de natural optimista i que els darrers anys, fins al 2017, estava convençut que veuria la independència de Catalunya… però ara companys ho torno a veure com al principi de la lluita, tal vegada les meves nétes ho veuran, però jo ja he desistit, treballaré no obstant per l’objectiu, però en aquests moments el veig molt llunyà.

Tinc una cosa molt clara, tot depèn de nosaltres, però ens cal ser valents i ser capaços de jugar-nos el tot per el tot.

Manel Mayor                                     21 de novembre de 2020