LA LLEI DEL MÍNIM ESFORÇ

Després de molt de temps de no fer-ho, avui em tornaré  a fotre amb el govern municipal de Sant Feliu de Guíxols.

Un govern que es caracteritza per la llei del mínim esforç, miraré d’explicar-me bé, ser prou entenedor, vaja, faré l’esforç de no donar per sabudes algunes obvietats.

Començaré per la manca d’implicació amb la neteja i recollida d’escombraries de la ciutat, una manca d’implicació que ens ha dut a prorrogar el contracte, perquè en quatre anys i els tres mesos de l’actual legislatura no han estat capaços ni de fer un esborrany, si més no públic, d’un nou plec de condicions per desenvolupar un nou contracte, l’única acció que han estat capaços de dur a terme és la col·locació d’aquests rètols als contenidors, tal com es veu a la fotografia, però res més, ni vigilància ni res que s’hi assembli, total una mesura que no serveix per aturar els incívics.

Amb les cagades de gos a la via pública tres quarts del mateix, uns cartells molt estètics, però sense cap mena d’efectivitat, ja que igual com amb les escombraries no hi ha ningú que ho controli, això sí tant en l’un com amb l’altre destaca que és una ordenança municipal i que la seva infracció serà sancionada amb la multa corresponent, amb l’enganxada de cartells a llocs no autoritzats tres quarts del mateix o sigui molta estètica i nul·la efectivitat.

I per acabar amb aquesta sèrie de retrets, un que és francament vergonyós a part de que també és molt perillós. Al Salvament, a l’accés del camí cap allà on estava ubicada la casa del fanaler, que tothom que hagi fet una mica el tafaner, haurà vist que no hi ha cap barana per impedir que algú pugui estimbar-se daltabaix del turó i acabar amb els ossos al carrer Colom, ni tan sols una barrera per impedir-hi l’accés, no, no senyor, només han pensat a posar-hi uns senyals de prohibit el pas, molt en la seva línia d’actuació habitual… o sigui deixar-ho tot a la providència, lamentable…

Manel Mayor                                     15 d’agost de 2019