No, no me n’he pas oblidat, el teu record continua molt viu entre nosaltres, els que et vàrem estimar i t’estimem encara.

Ja fa uns anys vaig decidir parlar de tu o amb tu, que pel cas ve a ser el mateix, vaig decidir deia, de fer-ho només cada aniversari del dia que ens vas deixar.

Trobo molt a faltar el teu esperit de lluita i a la vegada aquelles enormes ganes de viure, que s’encomanaven encara que no en tinguessis gaires ganes.

No ho vull fer llarg, em faig gran i la meva capacitat d’aguantar penes i tristeses, cada dia que passa és més minsa, però, tot i així no me’n puc estar de recordar-te.

Bé, estimada amiga, m’acomiadaré com ho solies fer tu: una abraçada ben forta i un “besote”.

Manel Mayor                                          18 de setembre de 2022