Me n’adono que amb el pas del temps, ens va augmentant el nombre de desmemoriats, els reals i els de conveniència.

Resulta que ja hi tornem amb les lliçons de no confrontació i els advertiments que aquestes actituds tenen males conseqüències…

I ara és quan toca posar una mica de llum a tanta foscor… no, el problema no és ser més o menys radical, ser independentista o no, federalista o no…

El veritable problema és que els catalans ens entestem a ser catalans i… hòstia tu, també fem allò que els fa tanta ràbia: parlem en català i ens entossudim a sentir-nos catalans.

Evidentment no parlo pas per tots, ja que n’hi ha que ja els hi va bé, per convicció, per conveniència d’estatus i per conveniència de butxaca.

Com que no sabia quina fotografia posar-hi, he triat aquesta dels meus arxius, que és un paisatge ganxó.

Manel Mayor                                             27 de setembre de 2022