Un amic em va passar un enllaç d’un article referent  a la llengua, l’autor del qual, es queixava d’una mena de guardià del català ben escrit, que assota les xarxes socials a la recerca dels pobres que s’atreveixen a escriure malament o en tot cas no fan servir un català prou polit, segons l’estricta opinió d’aquest guardià.

Jo també n’he patit algun d’aquests ultra defensors de la llengua i probablement és el mateix al qual es refereix l’autor de l’esmentat article.

Bé, l’objectiu d’aquest nou post no és altre que donar la meva opinió sobre fets d’aquesta mena, com deia la meva àvia i probablement la meva mare quan jo era menut, totes les masses piquen o dit d’una altra manera, tan nefast és o pot ser l’excés com el defecte.

Jo mateix, he escrit alguna vegada que em sabia greu que es perdessin determinades expressions molt nostrades i que jo he fet servir tota la meva vida, però a la vegada faig servir expressions molt locals del meu Sant Feliu, malgrat que molts cops els correctors me les donin per incorrectes.

Crec que els guardians de la immaculada perfecció, fan tant o més mal que els que ens voldrien fer desaparèixer la nostra llengua de la faç de la terra, perquè poden arribar a aconseguir el que li va passar al llatí, que de tant voler-la fer una llengua culta només a l’abast dels estudiosos, la varen convertir en una llengua morta.

Aquests guardians farien bé d’ocupar-se del català nefast que parlen alguns a TV3 i deixar tranquil·la la gent que sense haver-la estudiat, ha pres la determinació d’escriure en la nostra llengua, encara que només sigui a les xarxes socials.

Una altra cosa, no voldria acabar sense fer-los avinent que hi ha molt de català més enllà del barceloní i del català estàndard.

Manel Mayor                                    24 d’agost de 2019