Avui l’estómac em demanava parlar de la geperuda del PP, però el meu seny ha insistit que a determinades subespècies, el millor és no donar-los gaire protagonisme, que tampoc se’l mereixen i vés per on li he fet cas.

He estat força dies sense escriure ni un borrall i els he aprofitat per recapacitar, ordenar idees i desintoxicar-me un xic de la política, que ja em convenia, tot i que amb això de la política, no ho acabes de fer mai del tot.

M’he dedicat a observar i badar, gaudint dels nostres paisatges ganxons mai prou valorats, segurament perquè els nostres sentits hi estan acostumats, hom ho nota quan fa temps que no en gaudeix i quan tornes  a passar per tots aquells indrets que fa molt que no freqüentes, és com si rebessis una alenada d’aire fresc, els redescobreixes i en tornes a gaudir amb la mateixa intensitat que quan eres un marrec.

He carregat les piles i vull tornar a la càrrega amb tota la intensitat i amb tota la gosadia, tal com correspon al racó dels dissidents; no és pas que hagués perdut les ganes d’escriure, sinó que hi ha moments en què em sento saturat i quan arriben, el millor que puc fer és aturar-me momentàniament, agafar forces i continuar i en això estic…

Manel Mayor                                                      21 de febrer de 2016