Quan començo a escriure aquestes quatre ratlles, estic a punt de fer els meus primers setanta anys i tot rumiant, veig que en són un bon grapat i mirant-ho en perspectiva, tot tirant la vista enrere, dic: no et fot, si que n’has fet i te n’han passat de coses…

De fet, el principal motiu d’escriure avui, és que me n’adono que molt sovint faig balanç del que ha estat la meva vida i la del meu entorn i gairebé sense adonar-me’n valoro les coses útils i sobretot les inútils d’aquest camí que ja comença a tenir una llargària considerable.

Pels que hàgiu arribat fins aquí, no patiu pas gens, que no tinc pas ganes de posar fi a aquesta llarga trajectòria anomenada vida, ans al contrari, tinc moltes ganes de continuar el camí i que aquest sigui tan llarg com em destini la fortuna.

De fet, tot i que d’infortunis n’hi ha hagut forces al llarg de la meva vida, la fortuna d’estar viu, tenir amics i poder gaudir de fills i de nétes els supera de llarg, tant és així, que malgrat tot em sento afortunat i arribo al setè decenni amb una salut acceptable i moltes ganes de fer coses.

Ah, abans no me n’oblidi, puc dir que fins i  tot, trenco el tòpic de què el dia tretze porta mala sort i aquest any per acabar-ho d’adobar, dimarts i tretze.

Manel Mayor                                 13 de desembre de 2022