JA HI TORNEM A SER

La fotografia que encapçala aquest escrit, ha estat triada per mostrar un indret que encara no està fet malbé del tot, dit això, anem per feina.

Sé que segurament trobaré molta gent contrària a la meva opinió o per ser un xic més exacte, als meus particulars punts de vista, sobre el que és i el que hauria de ser el meu estimat Sant Feliu.

Hi ha tantes coses que no giren rodones a la meva ciutat, que em costa decidir per on i amb què començar.

És que comences a rondar per Sant Feliu i tant li fot si ho fas pel capdamunt, pel mig o per la part de baix, el que molts consideren el rovell de l’ou i tot plegat és un bon nyap, sí, dissimulat i maquillat perquè s’acosta el gran esdeveniment: les eleccions municipals i és clar, creuen que així, com que ens consideren uns babaus i uns curts de gambals, ens tindran ben contents i la majoria els hi tornarà a donar les claus del poder i vinga tornem a començar.

És ben bé que s’han proposat fer d’un indret únic o gairebé, una mena d’enorme capsa o gàbia de formigó, inspirat segurament en altres llocs, en els quals ja han destruït els pocs o molts encants naturals que els abellien.

Varen començar per la zona de can Rius, volen continuar per la resta de la barana de mar i no us estranyi que converteixin el ja malmès i maltractat passeig de Sant Feliu, que en temps no tan llunyans era punt de referència i enveja per part dels pobles i comarques dels voltants, en una enorme i insulsa plaça dura.

Em queden encara moltes coses per dir, però m’allargaria massa i a tots plegats se’ns faria molt pesat, per tant, ho deixaré aquí, a punt per continuar un altre dia.

Manel Mayor                                            02 de novembre de 2022