Ara fa set anys, els Reis Mags em varen portar un infart de miocardi, poca broma, tot i que al final tot va anar prou bé.

Aquest any he estat tres dies sense internet i no havia pogut escriure res sobre aquesta diada, però ara encara que sigui tard he decidit posar-m’hi.

Encara que les meves netes (la petita i la mitjana), diuen que no em portaran res, en tot cas carbó, perquè dic moltes paraulotes…

Tot i que sabeu que soc republicà de mena, amb aquests Reis, com que són Mags, sí que hi crec.

No, no us demanaré impossibles, que hi hagi pau i no hi hagi guerres, això ja sabem que no passarà, però hòstia, es podria donar el cas que l’impresentable nord-americà i el seu homòleg israelià desapareguessin del mapa seria una gran notícia.

Bé com que vaig molt tard i teniu molta feina ho deixaré aquí, però si us hi podeu posar…

Manel Mayor                                                            5 de gener de 2026 

Ja estem acabant aquest 2025, que tot i que ha estat força torracollons, amb ensurts sense previ avís, tampoc ha estat dels més fotuts, tot això a l’àmbit personal.

A l’àmbit general, la cosa empitjora i força, guerres per un tub, amb els consegüents morts, ferits, mutilats…

I no ens ho perdéssim, tot de criminals carregats de poder… i el Primer Món mirant-s’ho com aquell que res i tot de gent a la més crua misèria, conseqüència d’aquestes maleïdes guerres i aquests criminals.

Esperem que aquest 2026 que està a punt de néixer, sigui una mica millor, no crec que ho sigui massa, però almenys podem mantenir la il·lusió.

BON ANY 2026!!

Manel Mayor                                       31 de desembre de 2025

Una cançó que vaig dedicar a l’estimada amiga Claudia.

Avui en escriure aquestes quatre ratlles en memòria teva, me n’adono que el teu record ja només té impacte en aquells que t’érem més propers i que compartíem desitjos i il·lusions.

Recordo amb enyorança la nostra empenta (sobretot la teva) per reivindicar les llibertats del nostre poble.

Ara, malauradament celebren la Diada, no reivindiquen res de res, fa tot l’efecte que celebren la nostra derrota de 1714.

Jo en aquests moments em sento vell i cansat i amb poques ganes de lluitar, ja que veig que els meus esforços són i seran estèrils.

Crec que aquest serà el darrer article que escriuré en memòria teva, no perquè em cansi recordar-te, ja que això no em demana cap esforç, sinó pel poc impacte que ja té al nostre entorn.

Jo, tal com et vaig prometre fa quinze anys, et portaré per sempre més al meu cor, però tal com ho veig en aquests moments, ja no crec necessari exposar-ho públicament.

Manel Mayor                                         18 de setembre de 2025

Avui fa quaranta-vuit anys que vàrem decidir conviure plegats, és a dir ens vam casar. De fet, ja portàvem una colla d’anys junts, però viure cadascú a casa seva no era pas el mateix.

Total que vàrem decidir fer el pas i no ens ha anat gens malament, hem compartit alegries i tristors, com és natural en una vida en comú, de fet ho comparteixes tot…

I això ens ha anat fent més forts a nosaltres i a la nostra relació.

Segurament molts de vosaltres us preguntareu: i no us en penediu, no trobeu que són massa anys? Doncs la veritat és que n’estem prou satisfets de la decisió que vàrem prendre fa quaranta-vuit anys.

Tant és així, que avui ho celebrarem a base de bé, segurament amb pastís i tot.

Manel Mayor                                                    12 de març de 2025

Per fi ha arribat el dia d’anar a esperar els Reis, no, no patiu, no m’he pas tornat monàrquic, és que aquests Reis són especials, són màgics!! I com cada any els hi escriuré una mena de carta.

Estimats Reis Mags, sí, ja ho sé que no m’he portat bé del tot, però apel·lant a la vostra infinita benvolença, m’atreviré a demanar-vos quatre coses, que per vosaltres no deixen de ser quatre coses de res.

Sí ja sé que som molts els que us demanem, però heu d’entendre que només tenim aquesta nit màgica un cop l’any.

Posats a demanar, a veure que hi podeu fer perquè posin seny aquests impresentables que dominen el món, que deixin d’inventar-se guerres i de tocar els pebrots a la bona gent que les pateix.

I ja posats a demanar, que els polítics de tot el món gastin menys en armament i exèrcits i destinin els diners a treure la gana i la misèria d’aquest el nostre planeta.

Està bé, no arrufeu el nas pensant que m’he passat deu pobles, feu el que pugueu i em donaré per satisfet, au fins l’any que ve.   

Manel Mayor                                                              5 de gener de 2015

Algú va dir fa temps, que la vida és un cúmul d’èxits i despropòsits, d’alegries i tristeses, de salut i de malalties… I certament tenia molta raó.

I ara que se’ns està escolant aquest refotut any 2024, per cert, de més tristeses que d’alegries i de salut precària per alguns de nosaltres, voldria mirar amb optimisme aquest encara no nat any 2025.

I posats a tenir desitjos, a veure si entre tots plegats no donem suport polític a quatre eixelebrats impresentables, que l’únic que pretenen és retenir poder i diners per les seves butxaques, tot això sense parlar dels impresentables que només es dediquen a crear guerres inútils, com totes elles.

Bé ja m’aturo aquí, per desitjar-vos una bona sortida d’any vell i una bona entrada d’any nou.

BON ANY 2025!!!

Manel Mayor                                                      30 de desembre de 2024

Sempre que parlem de tu diem la nostra Claudia, perquè sempre et sentirem com una part de nosaltres, et consideràvem una part de la nostra família.

Malgrat que ja han passat un bon grapat d’anys (catorze si no m’erro), encara sento aquella enorme tristesa i aquell sentiment d’impotència de no poder-hi fer res.

De totes maneres m’esforço a recordar totes les coses bones i tots aquells moments inesborrables de tot el que vàrem compartir.

Avui tinc un d’aquells dies dolents, en que estic molt espès, segurament perquè aquests darrers mesos no estic massa fi, malgrat tot, no volia pas deixar d’escriure encara que siguin quatre ratlles per recordar-te a tu i el que vas significar.

Manel Mayor                                   18 de setembre de 2024

Porto molt de temps sense escriure gens ni mica, les raons? Diverses, aquests darrers nou o deu mesos, la meva vida ha fet un tomb totalment inesperat i m’ho ha capgirat tot.

No, no he tingut ni tinc cap depressió ni cap mena d’estat depressiu, més aviat situacions estressants que m’han portat a veure-ho tot des d’un altre prisma.

He abandonat l’escriptura, momentàniament, perquè hi penso tornar, però el que no he abandonat és el costum de pensar, tot i així quan canvies o les circumstàncies et fan canviar les rutines, no lligues els pensaments com normalment i emmagatzemes molts pensaments dispersos, que no arribes a connectar entre ells si no és a base de molt d’esforç.

Quan vas allargant els espais entre un escrit i un altre, es produeix un fenomen curiós, si més no, en mi, de cop i volta comença a aparèixer una mena de por, por de no fer-ho prou bé, una sensació que s’assembla a la por escènica.

I és clar, l’has de tractar de la mateixa manera, és a dir: l’únic que veu el teu estat estressat ets tu mateix, t’has de tornar a convèncer de les teves capacitats i recuperar l’autoestima.

Avui fent un esforç he tornat a la dinàmica d’escriure i espero tornar a fer-ho amb regularitat.

Manel Mayor                                                       14 de juliol de 2024