No vull ser massa cruel, però és que no me’n puc estar de dir-hi la meva. N’hi ha que com que els hi és molt difícil baixar del burro, en comptes de admetre errors propis i perdre clientela, els hi és molt més senzill tirar de demagògia i navegar en terra de ningú, criticant en comptes de donar solucions creïbles i raonables; la seva darrera perla, suposo que deu ser per semblar més d’esquerres, és dir que ERC està fent comèdia amb els pressupostos.

Per altra banda, el segons molts guru del socialisme a Catalunya, el senyor Miquel Iceta, ara es despenja, segons em sembla entendre, que l’opció independentista a més de ser demagògica és màgica. Evidentment en discrepo totalment, i fins i tot li diré, que no és que no sigui màgica ni demagògica, sinó que és de sentit comú, encara que aquest darrer sigui el menys comú dels sentits.

El que no té cap sentit, és la seva eterna cantarella de federalisme; federar-se amb qui? Amb els seus socis del PSOE, que son els primers a no creure-hi? Senyors meus, a Espanya ningú ha cregut mai en el federalisme, i fer-nos creure, o si més no intentar-ho que això és possible, a mi si que em sembla demagògic en grau superlatiu.

Mirin per si no ho havien notat, aquest el meu país i suposo que també el seu, fa tres cents anys que està sotmès al regne de Castella, desprès reconvertit en regne d’Espanya, i des de llavors hem intentat multitud de vegades, negociar-hi uns cops i revelant-se uns altres, i el resultat ha estat que quan hi hem negociat, mai han complert i quan ens hem revelat, ens han enviat els seus exercits i ens han tornat a sotmetre, cosa que vol dir encara que soni molt bèstia, que des de llavors estem pagant el tribut dels vençuts, per tant em sembla el més natural del mon, que ens en vulguem desempallegar.

Els convido a que el proper cop no m’ho expliquin amb paraules, m’ho poden explicar amb números. Els hi explicaré, els que creuen que la independència és una ximpleria, que calculin el que ens costa donar tots els serveis que dona la Generalitat i que calculin els impostos que paguem, ah, hi poden incloure les despeses d’altres serveis que hauríem de donar, si fóssim un estat independent. I també poden fer els números dels calés que ens torna l’estat, un cop ha recaptat els nostres impostos, i m’ho facin quadrar.

Si m’aconsegueixen convèncer, els hi estaré eternament agraït.

Manel Mayor                                                                8 d’Abril de 2013