EL CATALÀ A LA UNIVERSITAT

     EL MEUS DRETS LINGÜISTICS

Acabo de veure un enllaç que ha penjat la Meius Ferres al twitter,i he quedat astorat de la poca vergonya que tenen alguns,que s’autoanomenen ensenyants,bé per a ells els catalanoparlants no tenim drets,ja que  fer que ells aprenguin(gran sacrifici per algú que teòricament ensenya)el català, es un greuge inadmissible i en canvi que un català a Catalunya,no rebi l’ensenyament amb la seva llengua,que es la pròpia d’aquest país,no te cap importància. Bé,segons la meva modesta opinió,algú que es dedica a impartir coneixements,ha d’estar preparat per aprendre contínuament,si algú que imparteix filosofia,no es capaç d’aprendre la llengua del país en el que viu,no reuneix les condicions per ensenyar,a més qui ensenya ha de ser capaç d’aprendre,sigui quina sigui la matèria que imparteix.

Tot això es redueix simplement a tenir respecte,envers els altres,cosa que aquesta gent no té,deu ser qüestió d’educació democràtica.

COM SI FÓSSIM POC CUITS

  1. La ministra Chacón,com la resta del PSOE,a Catalunya i a Espanya,sembla que no hi han entès res,serà que no ho entenen?,Que no ho volen entendre?,ens tenen per idiotes?,tal vegada creuen que tenim ànima d’esclau,i volem restar sotmesos?,s’equivoquen,volem ser un poble lliure,surtin de la bombolla,i escoltin el poble,es un exercici democràtic molt saludable.