COSES QUE PENSO

Amb el cap emboirat per una mena de tristor i d’angoixa indefinida, estic contemplant el carrer que desprèn uns colors trists i a la vegada bonics, en una tarda canviant, ara amb sol ara amb el cel ennuvolat…

Sé que el meu estat d’ànim està alterat per l’ambient que estem vivint tots plegats, per culpa de la pandèmia i de la seva gestió, tant en la seva vessant informativa com en la logística, totes dues farcides de contradiccions i de manca de coherència en alguns casos.

Continua llegint