Avui teòricament havien de començar les obres de Rius i Calvet, de fet amb aquest temps m’ha fet mandra anar a tafanejar, però no me n’ha fet pas d’opinar d’aquest projecte que malauradament es convertirà en realitat.

No és pas el primer cop que en parlo i sempre he dit que és un disbarat i ara afirmo que a part que és un disbarat que no soluciona res, és extremadament car.

Ningú em negarà, que per reconduir la desembocadura de la riera no calia l’enorme dispendi de formigó que s’hi esmerçarà, total per fer-hi unes grades a les quals no els hi sé veure cap utilitat a part d’algun accident i això sí, de ser la tribuna dels reprimits a veure si veuen alguna mamella a l’aire estant còmodament asseguts.

El que no solucionen o en tot cas no ens ho fan saber, és el coll d’ampolla fins a arribar al Passeig President Irla, per tant, per més que m’hi esforço no hi sé veure cap utilitat a aquest enorme dispendi.

Crec humilment, que la manera adequada d’afrontar les problemàtiques d’aquesta zona, seria fer un pla general del passeig, que hauria d’afrontar també l’expropiació d’aquestes cases (fent les negociacions que calgui amb els propietaris) per poder fer quelcom amb cara i ulls, sense oblidar-nos de can Rius (l’antiga discoteca Cliper o Palm Beach més recentment), juntament amb els antics banys i refer el camí de ronda fins a Port Salvi.

Ja sé que és un pla molt ambiciós i de llarg recorregut, el problema que té és que és no sabríem a qui penjar les medalles i ens generaria un problema greu d’egos.

Manel Mayor                                            12 de febrer de 2018          

Fa molts de dies que no escric res, de fet l’objectiu era desintoxicar-me si més no una mica de tantes animalades com anem sentint dia sí dia també, malauradament no ho he aconseguit.

Fa molt de temps, probablement al principi de tot aquest procés, no n’estic ben segur però diria que sí, vaig escriure que estàvem en guerra amb l’estat espanyol. Al cap d’uns dies vaig pensar, coi, probablement t’has passat una mica de frenada, però no em vaig retractar.

Ara però, sentint els incendiaris de l’extrema dreta, llegeixis C’S, dient que els independentistes som l’enemic i els jutges a les ordres del PP empresonant i encausant polítics i activistes afins al moviment pro república catalana, inventant-se delictes i accions, és possible que encara hagués estat suau, que m’hagués quedat curt, vaja.

Tenen la barra també, de fer exactament com els franquistes, culpar l’enemic dels delictes propis, aquells ens deien que els defensors de la república eren els que havien engegat una revolució, obviant que eren els feixistes els que havien fet executat cop d’estat i engegat una guerra que malauradament varen guanyar i aquests són tan cínics que acusen el govern legítim de Catalunya de colpistes, quan tots sabem que són ells qui han muntat un cop d’estat amb el refotut 155.

Per si no n’hi havia prou amb tot aquest merder, ara ens surten els activistes de sofà i comencen a buscar traïdors a sota les pedres.

Gran valentia la d’aquests que s’ho miren tot des del sofà o com a molt darrere les cortines, sempre a redós de qualsevol plantofada, siguem seriosos i no ens equivoquem d’enemic, deixem-nos de purismes i idioteses i no insultem a qui vol eixamplar les bases republicanes.

Manel Mayor                          03 de febrer de 2018