TAL COM RAJA

Encara que sé que molta gent es molestarà, aquest torracollons de mena no pot deixar d’expressar la seva opinió tal com raja.

Tot això ve a tomb de les darreres notícies en què el govern espanyol ha engegat una campanya per deixar ben clar al món, que Espanya és un estat democràtic i fins i tot ha encarregat un vídeo per deixar-ho ben clar.

Què voleu que us digui, jo sóc del parer que quan algú no ha estat infidel, no té pas cap necessitat d’esbombar-ho arreu, ni té cap necessitat de dir pel dret i pel revés que hom és bona persona, ni tampoc dir que no ha robat mai…

Evidentment quan hom està convençut de què és demòcrata, tampoc li calen tants escarafalls. La meva experiència m’ha ensenyat que gairebé sempre és certa, la dita aquella que diu: diguem de que presumeixes i et diré les teves mancances.

Us en donaré uns quants exemples: l’Espanya de Franco es va treure del barret la democràcia orgànica, que els que vàrem viure aquells temps sabem el pa que s’hi donava, el règim totalitari de l’Alemanya de l’est, es feia dir: República Democràtica Alemanya, mentre que la que sí que ho era s’anomenava República Federal Alemanya, la república Democràtica del Congo, que no va celebrar eleccions lliures fins al juliol del 2006…

Total, que si has de cantar les teves excel·lències per ser creïble, tens mala peça al teler.

Manel Mayor                                         31 de gener de 2019

QUIN PAÍS!!

Algú sense que li caigui la cara vergonya em pot dir que confiï en l’aplicació de la justícia per part dels jutges espanyols?

A veure els nois d’Altsasu condemnats per terrorisme d’acord amb unes proves que no es creu ni la guàrdia civil, en presó incondicional, els delinqüents de la manada condemnats per un delicte inferior al que han comès i en llibertat provisional, el pare del nadó apallissat brutalment (va morir fa tres dies), acusat de ser-ne l’autor, en llibertat provisional i podria seguir, els rapers, els Jordis…

I no en tenen prou amb això, que una política corrupta, pel que sembla implicada en la guerra bruta que executava el comissari Villarejo, essent ella vicepresidenta del govern espanyol, recupera plaça a l’advocacia de l’estat, ni més ni menys que al tribunal suprem.

Quin bé de déu d’estat noi!! Ja ho veieu, es pot violar, gairebé matar, estafar, fer accions dignes de la màfia i no passa res o gairebé, ara, no se t’acudeixi criticar la casa reial, ni l’església, ni discutir la sagrada unitat d’Espanya…

Manuel Mayor                          24 de gener de 2019

EL DRET A QUEIXAR-SE

Com que de fet no tinc pràcticament res més que fer, navegava pel Facebook i veig unes fotografies de la zona de la plaça Alabric al·lucinants, si la vista no m’enganya, l’asfalt és al mateix nivell que la vorera i al nostre magnífic ajuntament no se l’hi ha acudit res més, què col·locar unes andròmines espectaculars suposadament per impedir què s’hi aparquin els cotxes, andròmines extremadament perilloses tant per vehicles com per a vianants.

No sé si és perquè estic entre quatre parets dins l’hospital i estic més sensible i més irritable, però hi ha comentaris i actituds que em treuen de polleguera.

És què us queixeu de tot, diuen alguns il·luminats, evidentment, queixar-nos és un dels nostres drets com a ciutadans. Senyors meus, la democràcia no és pas només votar cada quatre anys, la democràcia és exercir el nostre dret a la protesta, la crítica, la controvèrsia i expressar el nostre parer encara que molesti, amb educació és clar, però sense treva.

I sobretot tenim el dret a la informació, cosa que el nostre govern municipal s’ho passa per l’arc de triomf.

Manel Mayor                                12 de gener de 2019

 

 

 

CARTA ALS TRES REIS DE L’ORIENT (AMB RETARD)

Aquest any que no havia demanat res als Reis Mags de l’Orient, ves per on  ells han fet les coses pel seu compte i m’han fet un regal enverinat, però regal al cap i a la fi, m’han regalat per a mi tot solet un infart, petitet que jo tampoc sóc gaire gros, bé, d’ample deunidó però en total tampoc tinc gaire envergadura.

Ironies ganxones a part, ha estat un ensurt però ara estic bé, ingressat a l’hospital, ple de cables per controlar-me però tranquil i relaxat.

De fet no els hi havia demanat encara res perquè ha estat una setmana d’imprevistos, però de fet miraré de demanar algunes coses encara que sigui a misses dites, al cap i a la fi ells són màgics i encara que sigui fora de data i havent-me fet aquest regal sorpresa segur que alguna cosa hi faran.

Manel Mayor                     07 de gener de 2019