L’any passat el vaig acomiadar amb un a parir panteres i aquest de fet es mereix gairebé el mateix.

No em queixo pas per mi, ja que estic de tornada de tot, la política me la miro de reüll i sense posar-me pedres al fetge que ja començo a ser vell i vull agafar-me les coses amb filosofia, el futbol, ai el futbol…

Ja hi tornem a ser amb la tocada de pebrots de les restriccions, restriccions degudes a una pèssima gestió de la pandèmia, en la qual sempre els diners (de segons qui), passen per davant de la salut del global de la societat.