Sempre he cregut, que els polítics s’han de posar al servei del poble i no el poble al servei dels polítics, dit d’una altra manera, els partits han d’estar per servir al poble, no als seus polítics. (Encara que malauradament, no sempre és així).

La reflexió que faig al paràgraf anterior, ve provocada si més no en part, per la contínua manipulació i demagògia dels partits unionistes, als quals sembla que s’hi uneix definitivament el PSC, si més no a l’Hospitalet de Llobregat.

Ara la meva pregunta és la següent: vostès no saben a on van els nostres impostos? Vostès no saben la quantitat  de calés que se’n van i els que tornen? Saben que el 99% dels calés que han de servir per bastir els pressupostos del nostre país, els decideixen a Madrid? Si no ho saben, el que han de fer és plegar immediatament, per incompetents i si ho saben, estan enganyant descaradament als nostres compatriotes.

Amb aquest finançament tan extraordinari, vostès creuen que el nostre país se’n pot en sortir? No veuen que ens en anem a la més absoluta de les misèries? A vostès ja els hi va bé? La resposta a totes aquestes preguntes, suposo que deu ser, que mentre suposi sumar vots i restar-n’hi als adversaris, tan li fot enganyar al poble. Es veu que és molt més fàcil intentar enganyar, als ciutadans que van venir de fora i que tenen forts lligams emocionals i familiars amb Espanya, venent la infàmia que la independència generarà fractura social, tot i saber que és mentida, que explicar que ningú els vol nacionalitzar, que si volen ser i es volen sentir espanyols i prou, estan en el seu dret i que la llibertat els hi proporcionarà una vida de més qualitat. Amb tot això no vull dir, com diuen alguns de vostès i dels altres, que la independència hagi de ser màgica, ni que per si sola solucioni tots els problemes, però que estarem millor que ara, és ben segur.

Ara em centraré a analitzar el pas previ a la independència, el fet de demanar al meu poble, al nostre país, que vol fer? Si vol fer el pas cap a la nostra llibertat, o no? Això tan senzill que és demanar al poble que és sobirà, que expressi la seva voluntat a les urnes, que és la màxima expressió de democràcia, això vostès els unionistes ens ho volen negar, ens ho volen prohibir en nom de la llei… i jo em pregunto: la llei està per sobre de la democràcia? No, no i no! La democràcia fa les lleis i no elles a la democràcia.

Les lleis poden ser justes o injustes, poden ser abusives, fins i tot poden ser inhumanes; en nom de les lleis, s’han comés els més cruels i criminals genocidis, en canvi la democràcia, la llibertat és sinònim de dignitat, dignitat si, allò que no te preu, allò que no ens poden prendre, allò tan difícil d’entendre per aquests aprenents de demòcrata, que ens volen prendre la llibertat.

Manel Mayor                                                                   29 de Maig de 2013