Dimarts passat, vaig tornar a veure les impactants imatges de l’1 d’octubre en el reportatge que va emetre TV3 i la veritat, vaig tornar a sentir les mateixes emocions que el mateix dia a mesura que les anava rebent, la mateixa ràbia per la repressió salvatge i el mateix sentiment d’orgull de pertànyer a aquest poble, a aquesta societat que es va espolsar de sobre totes les pors i va deixar sortir tota la seva dignitat.

Evidentment hi ha un abans i un després de l’1 d’octubre, aquella jornada històrica, una gran part, jo diria que una part molt important del nostre país, es va declarar República, integrant d’una nova república, va repudiar públicament la Monarquia Borbònica i aquí hi havia de tot una mica, des dels independentistes recalcitrants, fins als que solament aspiren a viure en democràcia i llibertat, tal com vàrem poder comprovar el mateix dia i al cap de dos dies.

M’he agafat uns quants dies abans d’escriure per mirar de ser més fred, ja que ahir dissabte només en vaig veure la segona part, una part també molt emocionant, en que els testimonis corroboren la determinació i la valentia de molts d’ells, en veure totes aquestes imatges i sentir aquests testimonis, en Roger, la Magdalena, l’Enric… la sensació què et queda és de què has de continuar lluitant perquè tots els seus esforços i la seva determinació no hagin estat en va.

Manel Mayor                                      14 de gener de 2018

Ahir llegia les opinions d’un jurista de prestigi, ep, ni català ni independentista, em refereixo al catedràtic de dret constitucional a la universitat de Sevilla, el senyor Javier Pérez Royo, que opinava que l’auto judicial del suprem contra el senyor Junqueras no s’aguanta per enlloc i que a sobre tenen la barra i la indecència  de considerar-lo el culpable de la violència de la policia i la guàrdia civil del passat 1 d’octubre.

Aleshores arribo a la conclusió que els poders fàctics de l’estat i tota la caterva que els hi fa costat, tenen ben present que l’única força que posseeixen és la de la violència i l’exercici dels poders de l’estat, aquí no hi ha ni democràcia, ni raó, ni arguments de cap mena.

Estan incomplint les seves pròpies legalitats sabent que gaudeixen de la màxima impunitat, ja que tenen les màximes autoritats judicials al seu servei.

Evidentment tal com opina el senyor Pérez Royo, també crec que això no pot acabar bé de cap de les maneres.

Manel Mayor                                   08 de gener de 2018

Demà tornarà a ser una jornada màgica, si més no pels infants que ja estan comptant les hores que falten per veure arribar els Reis de l’Orient, uns reis que fins i tot els republicans de mena ens mirem amb simpatia, ja que aquests en comptes de viure a costelles del poble, són portadors d’il·lusió i d’esperança, només cal veure les carones i els ullets dels més menuts…

Jo que ja fa molt de temps que vaig deixar de ser un nen, però que encara conservo una espurna d’il·lusió i que m’esforço per no deixar marxar aquelles miques de nen que conservo dins meu, de nen entremaliat i innocent alhora, vull ser una mica agosarat i aprofitant que són màgics, els hi vull demanar uns desitjos, que encara que no els hi porti la carta a la mà tinguin a bé concedir-me.

En primer lloc els hi vull demanar coratge per a mi i el meu país, que ens insuflin força per lluitar per la nostra llibertat com a ciutadans individuals i com a poble i una bona dosi de fermesa pels nostres dirigents els quals hem escollit lliurement malgrat les dificultats i les traves que ens han imposat.

Estimats Reis de l’Orient, ja veieu que no us demano pas gaire i a la vegada molt i si, ja sé que ens hem de fer mereixedors de la vostra gràcia, però estic convençut que us heu adonat que ens hi hem esforçat molt i que ho pensem continuar fent i espero que això serà suficient per fer decantar la balança.

Manel Mayor                                            04 de gener de 2018