ZONA BLAVA

Segurament molts de vosaltres recordareu l’enrenou que es va generar amb la posada en marxa de les zones blaves, va començar l’ajuntament de Girona i metafòricament parlant, els hi volien calar foc.

Recordo quan es va instaurar a Sant Feliu i se’ls hi va dir de tot, però un cop va baixar l’efervescència i es va anar utilitzant, tots plegats ens vàrem adonar que aquell invent no era tan pervers i no servia pas només per generar ingressos a les arques de l’ajuntament, sinó que generava dinamisme i allà on no hi havia manera d’aparcar sempre hi havia un lloc o altre.

El cas és que trobar aparcament no es generava únicament per la reticència a pagar, sinó que es generava una rotació molt beneficiosa per als usuaris, doncs el temps d’estacionament era molt limitat.

Malauradament en aquests moments ja no és així, tal com podeu veure a la fotografia la rotació se n’ha anat a fer punyetes, ja que ara hi pots tenir el cotxe fins a sis hores hàbils, per tant al cap del temps aquell invent s’ha tornat definitivament pervers, ja que en aquest moment pràcticament només serveix per recaptar, deferència especial del magnífic ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

La pregunta que sura a l’ambient ciutadà és la següent: a qui s’ha volgut beneficiar?

Manel Mayor                                           19 de juliol de 2018

ELS ARBRES NO ENS DEIXEN VEURE EL BOSC

Malgrat que sé que rebré per tots cantons, no me’n puc estar d’expressar la meva opinió de l’actualitat política del meu país.

Després de la fallida declaració d’independència i la posterior repressió resultant del cop d’estat perpetrat pel govern espanyol, amb la complicitat del principal partit de l’oposició, no ho oblidéssim pas, els nostres polítics independentistes, per dir-ho d’alguna manera, han perdut totalment els papers.

No, no oblido pas la repressió tremenda a què hem estat sotmesos, però és que els esforços per apaivagar aquest estat de setge, ens han fet perdre la visió global i sembla com si alguns haguessin perdut de vista els objectius per assolir la llibertat.

Dit en altres paraules: els arbres no ens deixessin veure el bosc, ja que estem fent allò que volien els nostres adversaris, ens centrem a demanar la llibertat dels nostres presos polítics i ens oblidem de l’objectiu de la nostra lluita que no és altra que la independència, els arbres no…

Manel Mayor                                 09 de juliol de 2018