Dies enrere,vaig fer un comentari,crec que al twitter,sobre la manera de fer política al meu país. Una cosa es certa,hi ha determinats partits,que estan durant tota la legislatura, pensant com guanyar mes vots a les properes eleccions,i no mullar-se,no comprometre’s. Sincerament,no es aquesta la millor manera de fer política,els polítics han d’estar al servei del poble,i fer polítiques que beneficiïn el país,al nivell que sigui,tant local,com nacional. Per tenir aquesta visió de la política,em van titllar de romàntic,però jo crec que no es així. Sense anar mes lluny,Esquerra a nivell nacional,ha fet política de país,segurament,no la que hauríem volgut,la majoria dels militants,simpatitzants o votants,però es la que es podia fer,s’ha sacrificat la imatge de partit,en benefici del país,i torno al principi del comentari,allò que vaig dir al twitter,segurament perdre’m vots,però estic orgullós de la feina que ha fet el meu partit. També tinc un retret per els grans mitjans de comunicació,que tot i estar al servei dels grans partits,ho amaguen. També tinc un sentiment de…com ho diria?,de tristor?,de ràbia?,probablement una barreja de tot això,quan sento: els polítics son tots iguals,només pensen en la seva butxaca,estaríem més bé sense. Certament es molt fotut sentir això,principalment si ho has sentit contínuament,durant tota la dictadura,la puta dictadura. Entre tots els que fem política, des de els mes humils fins els mes poderosos,hauríem de fer les coses més ben fetes,per eradicar aquests comentaris.

Manel Mayor                                                                      26 de Febrer de 2010

Estic convalescent de una pneumònia,i tinc temps per pensar. Tinc un caràcter molt apassionat,i he de contar fins a deu,molts de cops,dic això,perquè amb motiu de la commemoració del 23F,a tv3 se’ls hi acudeix fer una pel·lícula dels fets,i a mi em va treure de polleguera,que la meva televisió ens vulgui encolomar la patranya,que es va idear a les Espanyes,ho he deixat refredar,per ser mes objectiu. De tots es sabut,que va ser un muntatge,amb diferents objectius.1-Aturar de cop el camí cap a l’autodeterminació,que era un fet evident,que la gent s’hi estava engrescant.2Ensenyar-nos que tenien al darrera,els militars que havien de salvaguardar la seva constitució,o sigui que et deien poca broma,us esteu quiets o mireu com s’esveren.3-Fer una campanya de màrketing,de lo demòcrata que era el seu rei,que ens havia salvat a tots,un senyor que es l’hereu,d’un del mes grans criminals de la història. Bé,aquesta trama del 23F no es pot demostrar,com tantes coses a n’aquesta vida,però està a la ment de molta gent. Això son reflexions d’un convalescent de pneumònia.

Manel Mayor                                                                 25 de Febrer de 2010

Estic llegint l’article del punt:”El complot contra les seleccions catalanes”,i veig que sempre tendim al mateix:fer victimisme,pobres de nosaltres ens tenen mania etc.,i no es això. Sabem que son més que nosaltres,que amb Espanya no hi ha res a fer,doncs siguem positius,la sortida als nostres mals es la independència,tenir un estat propi,lluitem per aquest objectiu.

Manel Mayor                                                                       19 de Febrer de 2010

S’està posant de moda,en alguns mitjans de comunicació,posar en el mateix sac ERC i CIU,quant jo crec que es evident,que si mes no les cúpules son completament diferents. ERC,es un partit clara i inequívocament independentista,de CIU no podem dir el mateix.

Una altre cosa es que es vulgui criticar la gestió de govern,que es la construcció del dia a dia del país,o del futur estat català. En un govern multicolor no es pot governar de la mateixa manera,que en un govern d’un sol partit, i s’ha de pactar i s’han de fer concessions.

El treball per assolir la independència de Catalunya,no es pot dissociar del treball de construcció del país.

No fem volar coloms si us plau!

Manel Mayor                                                                          6 de Gener de 2010   

Els meus horitzons no han canviat,però crec que els terminis per assolir-los,s’estan o es poden estar escurçant i molt. Em refereixo evidentment,a la independència del meu país,que a pesar dels que s’entesten a fer-nos creure,que l’única manera de subsistir sigui la dependència d’Espanya,el sentiment independentista creix a passos agegantats. La idea del títol,me l’ha suggerit el canvi de tendència que hi ha hagut dins els cercles catalanistes,que en el transcurs dels últims mesos,han passat de conformar-se amb una minsa autonomia,a creure’s que tenim la independència a l’abast.

Manel Mayor                                                                         1 de Gener de 2010