[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=gq2GIj0gkvo&fea[/youtube]

Avui faré un exercici, al qual m’he acostumat aquests darrers dotze mesos, que no es altre que parlar amb tu, Claudia. Avui fa un any que ens vas deixar, i alguns com jo, encara no ho hem superat, avui es un dia molt trist, i tot i que miro de ser positiu, no puc evitar sentir l’amargura i el dolor, de no tenir-te a prop. Si, ha passat un any, però jo ho tinc molt fresc, i noia fa mal, molt de mal.

Enyoro les teves rialles, els teus cops de geni, la teva vitalitat, el teu talent, les teves virtuts i els teus defectes, enyoro la teva presència.

Tot i que sempre et porto dins el meu cor, i et tinc sovint present al meu pensament, avui tot això es encara més present.

Per acabar, plagiaré unes paraules que et va dedicar el meu fill, en Marc: Claudia estic molt trist per no tenir-te aquí, però molt content d’haver-te conegut…i ara unes de meves: Ha estat un privilegi, gaudir de la teva amistat, i haver tingut la sort de compartir tantes coses amb tu.

Manel Mayor                                                   18 de Setembre de 2011

He passat la primera Diada sense la Claudia,i certament ha estat complicat,em reconforta haver tingut la seva filla,la Lluna,amb nosaltres,que d’altra banda venia cada any amb la seva mare.

He tingut sensacions contradictòries,d’una part alegre per tenir la Lluna allà present en tots els actes,i de l’altre molt trist,perquè ja cada any serà així,sense ella sense la seva presència física,una persona tant activa,tant alegre,tant dinàmica,s’ha de trobar a faltar per força. Tot i la seva absència física,jo la he tingut present en el cor i en el pensament,durant tota la jornada,i ben segur que no he estat l’únic,doncs aquestes sensacions o semblants,les deuen haver tingut,altres companys i amics.

La nostra amistat,comportava tenir en comú:idees,projectes,plans de futur,per portar a la pràctica,i de cop i volta,es va acabar. Tot allò que era relativament senzill,sense ella es complicat,feixuc,i algunes d’aquestes coses,fins i tot gairebé impossibles.

En aquests moments soc incapaç de continuar escrivint,em passa sovint quan escric sobre la Claudia,de cop i volta em col•lapso,i m’embarga una enorme tristor,que m’impedeix continuar. Ho deixaré aquí,tot i que crec que he expressat allò que volia dir.

Manel Mayor                                                          13 de Setembre de2011