Ara aquells estrangers que van comprar finques a la nostra població, s’han fet grans i anhelen tranquil·litat i no gaire soroll, paral·lelament turistes del nostre mateix País, van fer el mateix que aquests ciutadans estrangers, o sigui van adquirir propietats i també s’han fet grans i pateixen dels mateixos mals que els forans i ens generen els mateixos problemes i maldecaps, dels quals en parlaré un xic més endavant, per no perdre el fil de tota l’evolució.

Paral·lelament a aquestes misèries del turisme, es va anar propiciant l’anorreament de la indústria ganxona, uns per no fer les inversions que calien i els altres -l’administració local-, perquè en comptes de donar facilitats per el seu desenvolupament i progressió, els hi va posar tota mena de traves, Total ens hem quedat sense indústria tèxtil i la surera ha quedat reduïda a una mínima expressió.

Torno a agafar el fil del turisme, i ens trobem que a resultes de tots aquests fets esmentats més amunt, ens anat quedant desproveïts de places hoteleres dins el casc urbà. I ja només faltava que els dos germans Anllò morissin, sense fer testament i sense descendència ni hereus clars, per acabar de matar gairebé la industria hotelera a Sant Feliu de Guíxols.

Per no allargar-me massa, no entraré a valorar la qualitat del turisme que ocupava els hotels Anllò, però en quantitat, dins de la població pròpiament dita, era l’ocupació prioritària i l’hotel que tenia a dalt de la muntanya de Sant Elm, s’havia anat millorant amb el temps i gaudia d’uns jardins com no n’hi havia d’altres.

La gestió de l’herència Anllò, com tots nosaltres coneixem, ha estat malauradament nefasta i ara resulta que tenim tot un capital patrimonial, que es va degradant dia a dia.

Amb el comerç, la gestió i la planificació no ha estat pas millor, doncs es va donar via lliure, a totes les grans superfícies existents al planeta, cosa que ha constituït l’ensorrament i la destrucció gairebé total del petit comerç, del comerç de proximitat, tot i que molta part dels pocs que queden, fa anys i panys que no han invertit res per millorar el seu negoci.

A que ja m’ho deixava, tots aquests turistes que s’han fet grans, pretenen que la nostra ciutat sigui com un balneari, i si no vigilem ens quedarà morta del tot

Ara si que ja no m’allargo més, però crec que queda força clar, allò que he volgut exposar.

Manel Mayor                                                        10 de Desembre de 2013

Aquesta la nostra ciutat, ja fa anys que va de baixa, aquest és un procés que ha anat fent camí a poc a poc, però sense pausa, i d’aquest retrocés, de ben segur que tots en som més o menys responsables, encara que uns més que altres.

Aquest Sant Feliu que de principis de segle vint, fins a mitjans del mateix segle va ser una població eminentment industrial (suro i teixits), es va anar convertint en un gran centre turístic, fins i tot m’atreviria a dir, que un centre de primer ordre. Però malgrat aquesta fortuna de ser lloc d’atracció, per a viatgers de diverses procedències, gent que portava diners per gastar, al marge de la seva estada hotelera, es va anar malbaratant de mica en mica. Tot això té diverses lectures i criteris d’apreciació, però jo en faré una petita anàlisi, més esquemàtica que profunda i que no vol ser de cap manera científica.

En primer lloc i molt important, és la manca de planificació, tan industrial com turística, també i no menys important, és la manca d’inversió o feta de manera inadequada i la que podríem anomenar tercera pota negativa d’aquest procés, i això ja pertany en exclusiva a la vesant turística, és la progressiva substitució de professionals contrastats, per altres sense la mateixa qualificació, cosa que significava un estalvi econòmic important, però que va fer baixar la qualitat del servei de manera alarmant. Conseqüències d’aquestes accions? Que el turisme amb més poder adquisitiu, el vàrem foragitar d’aquestes latituds.

Tot i que allò descrit en el paràgraf anterior és prou important, no és l’únic motiu de la degradació turística. També i molt important, segurament degut a que en els anys seixanta, el nivell cultural d’una part important de la població, no era massa alt, es va confondre i va creure que el parlar foraster, la parla rara estrangera, era sinònim de ruc o de babau i determinats comerciants o aprenents de comerciants, els cobraven preus molt per sobre del valor dels articles que els hi venien o subministraven. I per si amb això no n’hi havia prou, amb la rauxa de la construcció, molts d’aquests forans anaven comprant cases, pisos o apartaments, dels quals en van treure un gran profit i ho continuen fent, doncs hi venen de vacances i quan no hi son ho lloguen.

Conseqüències directes a mitjà i llarg termini? Menys guanys per la població, molta menys ocupació hotelera…

Com que veig que m’estic allargant molt i no vull que la lectura se us faci feixuga, ho dividiré en dues parts, faig doncs la primera entrega i la segona en breu…

Manel Mayor                                                                 10 de Desembre de 2013

M’entristeix, m’enrabia i em revolta, veure com el nostre Parlament, que hauria de ser temple de sobirania, democràcia i llibertat, és víctima de l’escarni i la prepotència desmesurada, d’uns personatges que l’únic que volen és fer-nos desaparèixer com a poble i que restem per sempre més sotmesos a la Nació castellana, altrament anomenada espanyola.

Crec que és molt clar que m’estic referint a C’S i PP, veritable lacra de la nostra societat, que es valen de la mentida i la manipulació reiterada, per combatre la voluntat de la majoria del poble català. Apel·len a una Constitució, que quan els hi convé veneren com si es tractés de la Bíblia, i quan els hi sembla, talment com fan amb la Bíblia quan els hi cal, se la passen per l’engonal, o bé la manipulen al seu gust.

A tota aquesta gent els hi voldria recordar, que una Nació és, malgrat no la reconeguin, una Nació és un fet natural, forjat a còpia d’anys, una Nació no és construeix de cop i volta per la força de les armes, sinó que es va construint a poc a poc. Guanyant una guerra, el que es fa és sotmetre, que ho tinguin ben clar.

Com és ben palès, malgrat el sotmetiment que venim patint de fa ja tres-cents anys, no ens han pogut assimilar, i a força de voluntat i esforç, hem mantingut la nostra llengua, la nostra cultura i la flama de la nostra identitat, tot i els esforços que hi han esmerçat i continuen esmerçant.

Avui, vostès celebren una Constitució que no varen votar, els que no hem cregut mai en aquesta patranya, evidentment no farem cap celebració, i aquells que la van votar coaccionats i enganyats, tampoc ho faran.

Sàpiguen però, que malgrat que continuïn amb la política de la por i les profecies de les plagues d’Egipte, juntament amb les amenaces de l’expulsió de l’Univers, nosaltres continuarem fent via cap a la llibertat, o sigui que bon vent i barca nova.

Manel Mayor                                                         6 de Desembre de 2013

Hi ha coses que em costen molt d’entendre, no sé… deu ser perquè com que soc una persona senzilla, m’agraden les coses senzilles, m’estimo més anar pel dret i en tot cas… prefereixo la drecera a la marrada.

Tal com he donat a entendre, no m’agrada donar voltes a les qüestions, sense ser del tot necessari. Tot això bé a tomb, de la pregunta de la refotuda consulta de la independència… si, si, he dit independència, ho repeteixo perquè hi ha determinats polítics o formacions polítiques, que sembla que han oblidat, que la societat civil, el poble de Catalunya, va sortir al carrer amb un sol clam: independència… amanit amb la frase volem ser un nou Estat d’Europa.

Em sembla a mi, que no és pas tant difícil d’entendre, per tant, deixem-nos de collonades i anem d’una punyetera vegada pel dret, doncs la pregunta és tant senzilla com això: vol que Catalunya sigui un estat independent? I la resposta binària tant simple com si o no.

Amb tot això, no és pas la meva intenció, forçar a ningú ni tan sols condicionar-lo, però el que no podem admetre, és que s’intenti enganyar al poble, o que es faci un bucle de consultes fins a l’infinit, perquè no hi hagi manera d’entendre el veritable significat de la pregunta, o bé que la quantitat múltiple de les respostes impedeixi desxifrar la voluntat del nostre País.

Manel Mayor                                                 1 de Desembre de 2013