Aprofitant que encara són festes de Nadal i que tenim els Reis de l’Orient a tocar, la meva memòria m’ha dut molts i molts anys enrere, ni més ni menys, que el dia que els Tres Reis de l’Orient em van portar la bicicleta, ho recordo com si només haguessin passat tres o quatre dies pel cap baix, em veig a mi mateix amb uns ulls oberts de bat abat, sense acabar-me de creure el que estava veient, els Reis m’acabaven de portar aquella bicicleta tan desitjada, ouaaah!!
Vaig aprendre a anar en bicicleta, en aquest el nostre Passeig del Mar, aquest fantàstic indret del nostre Sant Feliu, abans lliure d’andròmines i trastos per a poder-ne gaudir els diumenges en família, durant els quals dúiem a terme unes passejades inacabables, abans que arribés el premi d’anar a fer el vermut, amb el benentès que la mainada que teníem bicicleta, anàvem per lliure, encara que només fos una mica, ja que ens controlaven que no féssim alguna animalada massa grossa, anàvem per lliure, deia i ens alliberàvem d’haver d’aguantar les pesades converses dels adults…
Sí, ja me n’adono que em faig gran, però si pareu prou atenció, veureu que els meus records, tenen tendència a fer esment de tot allò que era bonic i que jo ho recordo amb satisfacció. També n’hi ha d’altres de tristos i grisos, però que avui no em ve de gust recordar, ara que tot just acabem d’estrenar l’any, trobo que el més adient és recordar les coses maques i tot allò de positiu que ens pot oferir l’esdevenidor.
Manel Mayor 02 de gener de 2016
