Porto molt de temps sense escriure gens ni mica, les raons? Diverses, aquests darrers nou o deu mesos, la meva vida ha fet un tomb totalment inesperat i m’ho ha capgirat tot.

No, no he tingut ni tinc cap depressió ni cap mena d’estat depressiu, més aviat situacions estressants que m’han portat a veure-ho tot des d’un altre prisma.

He abandonat l’escriptura, momentàniament, perquè hi penso tornar, però el que no he abandonat és el costum de pensar, tot i així quan canvies o les circumstàncies et fan canviar les rutines, no lligues els pensaments com normalment i emmagatzemes molts pensaments dispersos, que no arribes a connectar entre ells si no és a base de molt d’esforç.

Quan vas allargant els espais entre un escrit i un altre, es produeix un fenomen curiós, si més no, en mi, de cop i volta comença a aparèixer una mena de por, por de no fer-ho prou bé, una sensació que s’assembla a la por escènica.

I és clar, l’has de tractar de la mateixa manera, és a dir: l’únic que veu el teu estat estressat ets tu mateix, t’has de tornar a convèncer de les teves capacitats i recuperar l’autoestima.

Avui fent un esforç he tornat a la dinàmica d’escriure i espero tornar a fer-ho amb regularitat.

Manel Mayor                                                       14 de juliol de 2024