Avui en escriure aquestes quatre ratlles en memòria teva, me n’adono que el teu record ja només té impacte en aquells que t’érem més propers i que compartíem desitjos i il·lusions.

Recordo amb enyorança la nostra empenta (sobretot la teva) per reivindicar les llibertats del nostre poble.

Ara, malauradament celebren la Diada, no reivindiquen res de res, fa tot l’efecte que celebren la nostra derrota de 1714.

Jo en aquests moments em sento vell i cansat i amb poques ganes de lluitar, ja que veig que els meus esforços són i seran estèrils.

Crec que aquest serà el darrer article que escriuré en memòria teva, no perquè em cansi recordar-te, ja que això no em demana cap esforç, sinó pel poc impacte que ja té al nostre entorn.

Jo, tal com et vaig prometre fa quinze anys, et portaré per sempre més al meu cor, però tal com ho veig en aquests moments, ja no crec necessari exposar-ho públicament.

Manel Mayor                                         18 de setembre de 2025