Han passat dos mesos de les eleccions al parlament espanyol i aquella esperança d’un govern de coalició d’esquerres, ja gairebé s’ha esfumat per diverses raons i l’horitzó s’ha anat enfosquint.

La principal raó de totes, crec jo que és la mateixa debilitat del partit socialista vers els poders fàctics de l’estat, sí, aquells que a simple vista no es veuen però que tots sabem que són allí.

Hi ha també les pressions del gran capital europeu, als quals no els hi fa cap mena de gràcia que els de “Podemos” arribin a ser presents en un govern de coalició amb els socialistes.

Al PSOE ja sabem que el tenen agafat per allà on fa més malt i que farà tot allò que dictin els de l’Ibex-35 i les forces econòmiques que posen i treuen governs, estatals, autonòmics, municipals… només cal veure els moviments que es varen fer a l’ajuntament de Barcelona.

Ara només ens caldrà veure qui cedirà a les pressions que està fent el president Sánchez, per aconseguir ser investit president aquest mes de juliol.

Manel Mayor                              29 de juny de 2019

Avui vull dir-hi la meva respecte a aquest missatge tendenciós de la dreta sobre el fet d’abaixar els impostos, aquest missatge populista i mentider, que fa creure als incauts menys afavorits que això és una bona mesura, en realitat el que pretén és estalviar-se de pagar (els rics) per unes prestacions per a tots i fer-les desaparèixer, perquè com que ells es poden permetre el luxe de pagar-les no els perjudica.

Segons la meva opinió, perquè no m’agrada parlar de veritat, ja que cadascú té la seva, uns impostos són cars o barats depenent de la quantitat de serveis que presta la respectiva administració pública i no pas de l’import que representa per a cada ciutadà, ja que quan parlem de la societat d’un país, un municipi, una comarca… parlem de tota la societat, no només d’una part.

Estic segur que la majoria dels que llegireu aquestes quatre ratlles ja n’esteu convençuts i els que tireu una mica més cap a la dreta no ho acabareu de veure tan clar, però si faig rumiar a algun despistat, ja em dono per satisfet, a part que dir-hi la meva en aquest tema ja em satisfà.

Manel Mayor                                       03 de maig de 2019

Abans de començar a fer l’anàlisi del que vaig escriure ahir, he de dir que en veure els primers escrutinis provisionals vaig respirar fondo i em va passar una mica aquella angúnia i tal com es podia entreveure al tripartit fatxa no li quadraven els números.

Tal com podeu apreciar, a la fotografia ja hi apareix una mica de claror o sigui una mica de color però no pas gaire, ja que al pacte PSOE-C’S sí que li surten els números.

De moment els taronges encara embriagats d’èxit neguen que vulguin pactar amb els socialistes, però aquells que menteixen més que no pas enraonen no són pas gaire creïbles…

Tant de bo es formi un govern d’esquerres i tota aquesta extrema dreta quedi relegada a l’oposició, no, no crec que ERC entri a govern, perquè segons la meva opinió, no interessa ni als uns ni als altres per l’enorme pressió que els hi significaria, però podrien arribar a acords puntuals.

El temps ens dirà si el panorama s’aclareix més, de fet per desitjar-ho que no quedi, ah i espero no haver-vos posat la por al cos amb el meu escrit d’ahir.

Manel Mayor                                    29 d’abril de 2019

Quan començo a escriure aquestes ratlles encara no sé cap resultat ni  tan sols parcial, de fet encara no ha tancat els col·legis electorals, però segons una estimació molt seriosa i de tota confiança, és per posar-se a tremolar, tenim moltes possibilitats que puguin formar govern el tripartit fatxa.

No sabeu pas com m’agradaria que per una vegada no l’encertés, que hagués comès un error numèric que li tergiversés tot, però la veritat no ho veig pas possible.

Malauradament, sí ningú hi posa remei, podem tornar a viure en blanc i negre com la fotografia que encapçala aquest escrit, sí, en blanc i negre com en els foscos temps del franquisme, els temps del n.o.d.o, preparem-nos pel més que possible tancament de TV3 i una gran i barroera manipulació de tots els mitjans de comunicació.

No us voldria pas amargar l’existència, perquè això que apunto és una possibilitat que té molts de números de ser certa, esperem però que l’opció que hem votat tingui prou força per debilitar el tripartit fatxa de la punyeta.

Manel Mayor                                   28 d’abril de 2019

Avui vull fer unes quantes reflexions, primer de tot però, posar en ordre les idees, les que estan apuntades directament al magí i les que estan escrites en diversos papers de sobre la taula.

Tothom sap o hauria de saber, que malgrat els bombardeigs de la caverna mediàtica, convocar un referèndum no és delicte, dit això cal fer una mica de cronologia dels fets.

Hem d’anar fins al 20 de setembre de 2017, quan comencen escorcolls i detencions que generen gran indignació i la gent surt a manifestar-se pacíficament i es fa la gran concentració davant la seu d’economia, que malgrat els intents perquè sigui violenta, l’estat no se’n surt, que perquè dic això? Vosaltres mateixos, deixar armes llargues dins els cotxes a més sense estar tancats amb clau, quina intencionalitat té? Els que vàrem fer la mili sabem, que si haguéssim fet una animalada semblant, ens enfrontàvem a un consell de guerra, però curiosament ni fiscalia ni caverna mediàtica no en fan cap ressò, sospitós, no?

Els que vàrem seguir la jornada en directe, no vam saber veure per enlloc aquesta suposada violència per acusar els dos Jordis de rebel·lió i sedició.

Però és clar, per això està la Guàrdia Civil, com ha fet al llarg de la seva història, si no hi ha proves, les inventem. I aquí comencen a escriure la novel·la que serveix de base a la instrucció d’aquest judici vergonyós.

I que dir de l’1 d’octubre en el qual també se’ns vol encolomar violència, quan els únics violents van ser els policies…

És tan novel·lesca la instrucció que els fiscals estan quedant en evidència i el món veu esparverat que evidentment aquest és un judici polític i els acusats són presos polítics per molt que el constitucionalisme i la caverna mediàtica ho vulguin negar.

Aquestes són les conseqüències d’estar en una democràcia vigilada. Ah, un darrer apunt, els darrers cops d’estat a l’estat espanyol han estat el 1936 i el 1981, el primer organitzat pels generals i l’extrema dreta i el segon pel Borbó vell i els seus aliats.

Manel Mayor                           23 de febrer de 2019

Encara que sé que molta gent es molestarà, aquest torracollons de mena no pot deixar d’expressar la seva opinió tal com raja.

Tot això ve a tomb de les darreres notícies en què el govern espanyol ha engegat una campanya per deixar ben clar al món, que Espanya és un estat democràtic i fins i tot ha encarregat un vídeo per deixar-ho ben clar.

Què voleu que us digui, jo sóc del parer que quan algú no ha estat infidel, no té pas cap necessitat d’esbombar-ho arreu, ni té cap necessitat de dir pel dret i pel revés que hom és bona persona, ni tampoc dir que no ha robat mai…

Evidentment quan hom està convençut de què és demòcrata, tampoc li calen tants escarafalls. La meva experiència m’ha ensenyat que gairebé sempre és certa, la dita aquella que diu: diguem de que presumeixes i et diré les teves mancances.

Us en donaré uns quants exemples: l’Espanya de Franco es va treure del barret la democràcia orgànica, que els que vàrem viure aquells temps sabem el pa que s’hi donava, el règim totalitari de l’Alemanya de l’est, es feia dir: República Democràtica Alemanya, mentre que la que sí que ho era s’anomenava República Federal Alemanya, la república Democràtica del Congo, que no va celebrar eleccions lliures fins al juliol del 2006…

Total, que si has de cantar les teves excel·lències per ser creïble, tens mala peça al teler.

Manel Mayor                                         31 de gener de 2019

Algú sense que li caigui la cara vergonya em pot dir que confiï en l’aplicació de la justícia per part dels jutges espanyols?

A veure els nois d’Altsasu condemnats per terrorisme d’acord amb unes proves que no es creu ni la guàrdia civil, en presó incondicional, els delinqüents de la manada condemnats per un delicte inferior al que han comès i en llibertat provisional, el pare del nadó apallissat brutalment (va morir fa tres dies), acusat de ser-ne l’autor, en llibertat provisional i podria seguir, els rapers, els Jordis…

I no en tenen prou amb això, que una política corrupta, pel que sembla implicada en la guerra bruta que executava el comissari Villarejo, essent ella vicepresidenta del govern espanyol, recupera plaça a l’advocacia de l’estat, ni més ni menys que al tribunal suprem.

Quin bé de déu d’estat noi!! Ja ho veieu, es pot violar, gairebé matar, estafar, fer accions dignes de la màfia i no passa res o gairebé, ara, no se t’acudeixi criticar la casa reial, ni l’església, ni discutir la sagrada unitat d’Espanya…

Manuel Mayor                          24 de gener de 2019