Sé que molts, ho trobareu exagerat, això que escriuré, fins i tot n’hi haurà alguns, que pensaran, ui, a aquest, l’hi falta un bull, però, els que teniu animals i els estimeu, segur, que ho entendreu.

Ja fa molts anys, vaig ser testimoni d’un fet per mi i en aquells moments, realment extraordinari. Es tractava d’un home esquerp, talment un alarb, avar en paraules i en somriures, de fet, tremendament avar, en exterioritzar qualsevol sentiment… El fet, és que estava assegut en una cadira de balca, d’aquelles baixes, al costat d’un dels seus gossos, molt vell per cert, que estava agonitzant i ell, tant dur tant esquerp… Estava plorant com una criatura, desconsoladament i jo, ben jove per cert, me’n vaig adonar, del molt que es poden arribar a estimar, aquest animals fidels.

Tots aquests fets, em venen a la memòria, mentre les llàgrimes em regalen cara avall, sense aturador, doncs aquest vespre, ha mort la meva gossa, molt velleta ella, doncs ja tenia disset anys i tot i que saps i n’ets plenament conscient, que aquesta vida s’ha d’acabar d’un moment a l’altre, el dolor és gros, perquè aquests animals, es fan estimar i molt.

De fet, són molts anys de convivència i arriba un moment, en què es converteix en un membre més de la família. Era manyaga i l’hi agradaven moltíssim les moixaines, era inquieta, intel·ligent… En fi, era un ésser que es feia estimar, sé que la trobaré molt a faltar, de fet, ara mateix, ja la trobo a faltar i renoi, les llàgrimes, ja em tornen a regalimar galtes avall, per tan, ho deixaré aquí, Isis, no t’oblidarem mai.

Manel Mayor                                             26 de gener de 2015

Encara hi ha algú que dubti, que CIU no vol que hi hagi plebiscitàries? I a sobre tenen la barra i la poca-solta, de fotre’n la culpa a ERC, amb l’inestimable ajut, dels grans mitjans de comunicació. Estan fent el possible i l’impossible, perquè no hi hagi manera d’arribar a un acord.

S’estan empescant fórmules tan i tan indignes, que semblen imaginades, només perquè els altres, no les puguin acceptar de cap de les maneres o és que hi ha algú que ho trobi normal? S’ha vist en algun país dels anomenats civilitzats, que el president imposi com s’han de fer les llistes dels oponents? I des d’ERC es diu públicament, que malgrat no estar-hi d’acord, ho accepta per tirar endavant i s’ha de sentir, que la manca d’acord és culpa d’ERC, quins pebrots!!

És evident, que estic molt i molt emprenyat i ho estic, amb aquests que es van apuntar al carro de l’independentisme, a darrera hora, no perquè n’estiguessin convençuts, sinó per no perdre el tren del poder i ara tenen les penques, de voler donar lliçons de sobiranisme.

Esteu al cas, del que els hi ha costat pronunciar la paraula independència? I quan per fi s’han decidit, ara no hi ha manera de fer-ho efectiu. Tant de cridar que l’enemic era fora, que no ens baralléssim pas, ara resulta que posen més bastons a les rodes, que el mateix Rajoy i el seu govern. Ho tenim a tocar, però sembla que si no hi ha un miracle, ho tornarem a perdre tot, per les ambicions dels de sempre, perquè per molt que sortim al carrer, les eleccions només les pot convocar el President. Tant de bo m’equivoqui i aquesta setmana tinguem una gran alegria.

Manel Mayor                                                                          13 de gener de 2015

És ben bé, que pel que sigui, Sant Feliu és un lloc peculiar, en el que normalment es fan coses, que en altres contrades no es farien o si es fessin, els hi fotrien la cavalleria per sobre, una de les peculiaritats ganxones, és inutilitzar voreres, ja temps enrere ho vaig denunciar, en un altre lloc a prop de casa meva, però amb una gran diferència, allò  ja estava fet i l’objecte de la meva queixa actual, s’està fent o s’està produint en aquests moments.

Tal com es pot apreciar, a la fotografia que encapçala aquest escrit, es tracta d’una vorera més aviat estreta i no se’ls hi acudeix res més, que instal·lar les columnes de les lluminàries, al bell mig de la vorera. Per tant, ja se’ns diu de facto, que no podem passar-hi amb un cotxet i molt menys encara, amb una cadira de rodes, de fet no hi podem passar ni tan sols amb un infant agafat de la mà. El lloc, per si no queda gaire clar, és, baixant de la rotonda que uneix la Ronda de Ponent, amb la Carretera de Girona.

Aleshores, perquè renoi han de servir les voreres? Per fer bonic? Si, ja sé que se’m dirà, que en aquest tram hi ha tot d’arbres, completament al mig de la vorera, també, d’acord, però això ja estava fet i l’objecte de la meva queixa, no, o és que perquè l’empresa que ha agafat la concessió estalviï calés, ho hem de permetre tot? Tant costa instal·lar les columnes en un extrem de la vorera? Tant l’hi fot, cap endins o cap enfora, però seria del tot raonable, que es fes així.

Un altre dia parlaré dels arbres que hi ha a les voreres i la seva nefasta elecció, si més no, aquesta és la meva opinió, però d’això, ja en parlaré més endavant.

Estic gairebé segur, que els responsables es passaran les meves queixes, per l’arc de triomf, però jo no hi puc fer res més i si més no, em quedo amb la consciència tranquil·la, que he fet la queixa, en el moment que encara es pot rectificar.

Manel Mayor                                                                             07 de gener de 2015      

Vaig acabar l’any escrivint sobre Sant Feliu i el començo de la mateixa manera, malgrat avui no sigui dia u, sinó dia quatre i el darrer del 2014 tampoc va ser el dia trenta-u.

Ja fa dies que em volta pel cap, escriure aquest article o un de semblant, de fet, d’ençà que varen començar aquestes obres, que per dir-ho de manera educada, no es va decidir començar-les, en les dates més adients o no es va pensar en el destorb i els inconvenients que generen, tots aquests carrers de potes enlaire i amb les obres aturades, durant quinze dies, que a més a més, són les festes de Nadal.

La veritat, és que sobta, que un equip de govern tan preocupat, per la lliure circulació de vehicles, no s’encaparri en absolut, ni faci cap actuació, destinada a millorar la circulació en aquests barris afectats.

Sense ànim de ser càustic, fa ben bé la sensació, que qui és el responsable, tècnic o polític o tots dos alhora, controlen o intenten controlar la situació, des d’una taula de despatx i és clar, des d’aquesta posició tot funciona, perquè com se sol dir en el món de la construcció i la indústria, el paper ho aguanta tot. Però les situacions reals, cal analitzar-les sobre el terreny, perquè només veient la realitat, crua i pelada, es poden prendre decisions adients o si més no, el marge d’error és més petit.

No em serveix tampoc d’excusa, que les obres s’havien de començar l’any 2014, començar les obres, no vol dir fotre potes enlaire tots aquests carrers, es podia haver fet de manera molt més subtil i ja haguessin estat començades.

Segurament, els responsables de tot aquest desgavell, deuen moure’s molt poc a peu pel poble, perquè de fet, només cal parar una mica l’orella i transitar a peu per sentir les queixes dels veïns, perquè quan hom va a peu per Sant Feliu, sent queixes, algunes amb raó, altres sense i de tant en tant, algun afalac…

En resum i per acabar aquesta història, jo ho definiria, com un intent de treure pit, amb un error de càlcul i que tot plegat, ha generat l’efecte contrari, al previst…

Manel Mayor                                                                      04 de gener de 2015