Després de la mort del pobre infant afectat per la diftèria, s’ha desfermat la criminalització dels contraris a les vacunacions massives, doncs mira, jo també i hi vull dir la meva.

Les primeres notícies de l’afer, les vaig escoltar a TV3 i em vaig fixar en un fet, que complementava la informació, hi havia altres nens amb el virus, però com que estaven vacunats, no patien ni patirien la malaltia, però, atenció que això és important, sí que la poden o podrien transmetre.

No, no vull pas culpabilitzar-ne els immigrants, que no crec que ens siguin els culpables, apunto més aviat a tots aquests que fan viatges exòtics i safaris a l’Àsia i l’Àfrica, sí, ells es vacunen, però tenen molts números per adquirir el virus i com a resultat transmetre’l.

I ara la meva pregunta és la següent: com és que d’aquest grup no se’n parla? És que són rics? O de classe mitjana alta?

No sé, crec que des dels mitjans de comunicació i des de salut, s’hauria de ser un xic  més objectiu en la informació, perquè a vegades la informació subjectiva, pot esdevenir desinformació.

Manel Mayor                                                     28 de Juny de 2015 

Tenim sobre la taula el gran drama grec i les mesures que proposa la cúpula  europea, amb Angela Merkel al capdavant, és ni més ni menys, que baixar les pensions i apujar els impostos, sí, l’iva també, m’imagino que encara que no es digui obertament, entre aquestes mesures no hi deu faltar, la retallada dels sous dels més febles, que segons sembla, sempre seguint la lògica de la troica, són els culpables de l’enorme deute grec.

Segons ens volen fer creure, els delinqüents que han tingut per governants, els que han generat aquest enorme deute, aquests no ho són de culpables i com no podia ser de cap més manera, els indecents que concediren aquests préstecs, que tothom sabia que no es podrien tornar de cap de les maneres, tampoc són responsables d’aquest enorme desgavell.

Vist tot l’exposat en els paràgrafs anteriors, si els quedés encara que fos, una mica de decència, tots aquests personatges haurien de ser jutjats i engarjolats, però és clar, a dia d’avui, això és una enorme utopia.

Però que ha passat perquè succeís tot això? Doncs molt senzill, l’esquerra europea fa anys que va dimitir com a esquerra i els neoliberals han anat deixant tot el poder als grups d’especuladors financers, amb el vistiplau d’aquesta dimitida esquerra, a la qual sembla que ja li va prou bé.

Manel Mayor                                                     26 de juny de 2015

Després de veure i escoltar l’entrevista al President Mas, el primer que vaig pensar, va ser: hòstia aquesta proposició a les entitats és senzillament indecent, però tot seguit vaig pensar: no siguis impulsiu, escolta altres opinions, no sigui que la meva passió em jugui una mala passada. A l’endemà, vaig poder comprovar que la meva opinió, no era una visió aïllada, cosa que em va tranquil·litzar i al final m’he decidit a escriure sobre el tema.

Amb el pensament reposat, que no vol pas dir mancat de passió, opino que hem de deixar de marejar la perdiu, parlant exclusivament de llistes i anem per allò que realment ens interessa i deixem d’una vegada per totes, de fer volar coloms i cadascú des de la seva visió social, però amb l’objectiu comú d’assolir la independència de la nostra Nació.

El que cal i de manera urgent, es convèncer els indecisos i treure la por dels convençuts, que malgrat tot no veuen clar, el fer aquest pas tant important i decisiu, tot això de manera transversal, de dreta a esquerra i d’esquerra a dreta.

Pensem, que no tenim gaire temps, que malgrat que mai no havíem arribat tan lluny, no ens podem encantar, ens hem de convèncer que hem d’empènyer, tant des de la societat civil, com des dels partits, hem d’estar preparats per saltar l’enorme mur, que representa l’estat espanyol o encara millor, emulant l’estaca de Lluís Llac, empenyent tots junts amb força, segur que caurà.

Manel Mayor                                                                                24 de juny de 2015

Qui té el cul llogat no seu quan vol, aquesta frase feta, se l’haurien d’aplicar alguns d’aquests nous polítics progres, que entabanen a la gent amb els seus discursos demagògics, parlant d’ètica, justícia i sobirania.

Quan treballes per altri, has de complir i fer la feina que et toca i més encara si el teu sou prové de l’erari públic, el que no pot ser, és cobrar un sou extraordinari, per fer de diputat europeu i en comptes d’assistir a votacions importants com les de la discussió del TTIP, s’estima més anar a fer de tertulià, serà que hi està obligat per drets de formació? No en va són els que el van llençar a l’arena política i el varen promocionar, sí, m’estic referint al demagog professional Pablo Iglesias.

Ara, per mirar de carregar-se, el procés d’independència que tenim engegat, fa demagògia sobre la sobirania per fer dubtar els més febles, aquells dels quals parla, dient que són l’altra cara de la moneda, els que no arriben a final de més, entre els que per cert, ell no s’hi pot comptar.

Miri senyor meu, tenir sobirania és poder decidir per un mateix, no que vingui un intel·lectual de l’altiplà, a dir-nos què podem i què no podem fer, a més a més, essent independents, tindrem a les nostres mans, lluitar contra la pobresa, contra l’atur i contra la corrupció i no haurem d’esperar, que se l’hi hagi posat bé el dinar al ministre de torn, per rebre quatre engrunes d’allò que ens correspon.

D’altra banda, li voldria recordar que no és gens ètic, atiar l’odi, encara que sigui envers el rival polític, o és que per vostè són enemics? Miri jo en aquests jocs de l’odi i la desqualificació, no hi entraré, doncs crec que en política no tot s’hi val.

Aquí també hi podria afegir a l’Ada Colau, ja que tots dos es van quedar a gust insultant i atiant l’odi, durant la campanya de les municipals, però ho deixaré per més endavant.

Manel Mayor                                                                             24 de juny de 2015

De sempre o gairebé, he estat inconformista, principalment des de l’adolescència en endavant. Tinc el defecte (?) de tenir criteri i opinió propis, cosa que sovint m’ha portat problemes, en una societat submisa, com era la franquista, era del tot normal, però malauradament aquell virus, encara no ens ha abandonat.

Se’m retopa a vegades, dient-me que si tothom té l’opinió contrària a la meva, de ben segur que l’equivocat sóc jo. Això mateix succeïa, al principi dels anys vuitanta, quan expressava la meva idea de sobiranisme total o sigui que deixava al descobert el sentiment de voler la independència del meu país.

Ara que voler la independència de Catalunya, és del tot normal i jo crec que majoritari, recordar quan érem quatre gats, que el més bonic que et deien, era, boig, poca-solta o fins i tot terrorista, fa que se’t dibuixi un enorme somriure.

Doncs bé, sembla que encara, tenir criteri propi, trepitja molts ulls de poll, però no m’hi penso amoïnar i tampoc canviaré de manera de ser, tal com he fet sempre, faré el que em sembli més just, sense apartar-me gens ni mica, del que em marquen els meus valors, la meva ètica i la meva dignitat.

Manel Mayor                                                            21 de juny de 2015

Tots els pobles oprimits tenen gossos al servei de l’amo, es venen la dignitat per un miserable plat de llenties, d’exemples n’hi ha a tot arreu, però un dels més indignes personatges a casa nostra, és sens dubte Albert Boadella, o l’hauria d’anomenar Alberto?

Aquest sinistre personatge, un cop acabada la moma dels Joglars, ja no es conforma a renunciar als seus orígens, sinó que els repudia i com que no en té prou, ho fa també amb la llengua pròpia del nostre país, llengua que féu servir en la seva etapa de Joglar, amb la que va guanyar fama i diners, que de fet és l’única cosa que de debò l’interessa.

L’individu en qüestió, ponderat i admirat a la caverna mediàtica, pels seus atacs indiscriminats a Catalunya i tot el faci flaire de català, encara ha fet més serveis a l‘imperio, és un dels intel·lectuals(?) que va impulsar el partit lerrouxista anomenat C’S, tota una perla, el senyor, només li desitjo que s’ofegui amb la seva merda o s’inoculi el seu propi verí en mossegar-se la llengua.

Manel Mayor                                                                                        19 de juny de 2015