CASTELLERS DE LES GAVARRES

DSCF9918Quan encara no fa ni dues hores de l’estrena oficiosa, dels Castellers de les Gavarres a Llagostera, em poso a escriure quatre línies dedicades al fet, que no per senzill ha estat menys emocionant.

He destacat que la presentació era oficiosa, perquè ni tant sols anàvem uniformats, tothom portava la roba que sol dur als assajos, per tant podríem dir, que encara ens queda fer la de debò, que de fet serà molt més vistosa, si més no així ho hem d’esperar.

La vida d’aquesta colla castellera és extremadament curta, doncs té encara no dos mesos, estem parlant doncs d’un grup molt jove, l’experiència castellera del qual, rau en els castellers vinguts d’una altra colla i en els que venen de colles universitàries, n’hi ha però que tenen les dues experiències a l’hora.

Ha estat un actuació senzilla però vistosa, s’han muntat dos pd3 (dos pilars de tres) i un pd4 (un pilar de quatre), carregats i descarregats amb molta solvència, comptant amb una nombrosa col·laboració del públic Llagosterenc, a l’hora de reforçar les pinyes.

Ha estat una actuació curta, però prou reeixida, en la que el nombrós públic, ha aplaudit amb moltes ganes i amb la il·lusió de fer-se seva la colla, doncs cal dir, que des del primer dia que vàrem començar a fer tallers de castells, va ser un èxit d’assistència i acabo aquest escrit, amb el desig que aquest projecte podríem dir que encara embrionari, qualli de debò, en aquesta població que tant bé ens ha acollit des del començament.

 

Manel Mayor                                                    05 de setembre de 2015

JA HI SOM MÉS A PROP

780_0008_5371518_750x422Pel que sembla i el que es veu, darrerament el que ven i molt, és la ximpleria que els que volem la independència de Catalunya, volem imposar-la, que volem imposar també la catalanització a tothom… Mirin, res més lluny de la realitat, nosaltres el que volem és ser lliures i construir la República Catalana per a tothom, pels qui volem ser catalans i pels qui no ho volen ser.

Es tracta de voler ser ciutadans lliures o súbdits i en aquesta disjuntiva, per a mi evidentment no hi ha color. El nostre futur si no ens movem d’allà on som, és molt clar, anem de caps a l’abisme, per molta propaganda barata que ens facin els ministres espanyols i en canvi si afrontem l’aventura de la llibertat, tindrem les eines per a construir un País millor.

Avui llegint la premsa diària, veig que el ministre Margallo reclama la seva quota de Catalunya, la que li pertany com a espanyol, en un primer moment he quedat parat, aleshores ho he entès, reclama la quota que li pertany com a dret de conquesta, perquè si reclama la seva quota com a inversor net, li puc ben assegurar que la seva quota és zero.

També per afegir més llenya al foc, l’Alcaldessa de Barcelona, va i es despenja dient que la manifestació per la Diada organitzada per l’ANC, és electoralista i que per tant no hi assistirà. Sense ànims de generar polèmica, jo em pregunto, no serà electoralista aquesta postura? Perquè posats a dir bestieses en podem dir un munt.

Estem a vint-i-tres dies del gran dia, del que pot canviar-ho tot i que jo espero amb totes les meves forces que sigui així, perquè ara sí, comenci d’una vegada per totes el viatge sense retorn cap a la llibertat definitiva, aquella que ens ha de tornar la dignitat, com a persones i com a poble.

 

Manel Mayor                                                     04 de setembre de 2015