Està molt bé escandalitzar-se amb les barbaritats que se’ls hi estan fent als refugiats, coses que demostra que si més no en alguns àmbits, encara hi resta un xic d’humanitat, però ja em perdonareu, després de mesos de mirar cap a un altre cantó, perquè això no ve pas d’un dia ni de dos, ara resulta que una ànima càndida (per anomenar-la d’alguna manera), tot just ara que ho viu en directe, se n’adona del comportament criminal dels estats europeus i surten tot de veus escandalitzades per aquests fets puntuals.

Fa mesos que s’està maltractant a totes aquestes persones, milers de persones, a les que a més de maltractar, se les ha humiliat i vexat amb el vistiplau de la immensa majoria de la societat europea, fa mesos que malviuen en condicions infrahumanes, passant fred, aguantant la pluja… i que deien aquestes veus escandalitzades? Res, callaven com putes i disculpeu-me pel llenguatge, però crec que és l’expressió més adient per aquests comportaments farisaics.

Quan alguns mesos enrere, alguns caps calents, somiatruites… gosàvem denunciar aquests fets, o bé se’ns ignorava o se’ns insultava… que voleu? Emplenar el país de moros? Aquesta era l’expressió habitual que s’ha anat sentint arreu d’Europa, ni quan es va decidir confinar-los a Turquia, no es varen aixecar altres veus de protesta que les que ho han fet des d’un bon començament.

De fet, el món està mirant cap a un altre cantó, ja des del principi del conflicte, cinc anys enrere, que com és possible? Molt senzill, no hi havia pous de petroli i en canvi, si molta por de Rússia i del seu exèrcit.

No tinc pas cap esperança de què se solucioni aquest conflicte, de fet hi ha el mateix interès que hi havia, vers els refugiats republicans que fugien del franquisme, però actualment, no serà pas únicament culpa dels francesos.

Manel Mayor                                             25 de maig de 2016

En dies com avui i sembla que en venen més, són dies que encomanen mandra, tristor, malenconia… però a mi em fan reflexionar i penso i barrino de tot i amb tot.

Avui sense anar més lluny, llegia no sé a on, una frase que m’ha agradat i molt, perquè trobo que defineix força bé el moment que estem vivint, la frase en qüestió diu: els polítics hi són perquè la gent ja hi era…

Contràriament al que creuen, alguns dels que es dediquen a la política. Dit d’altra manera, la feina dels polítics, és la que els hi ha manat la gent, el poble que els ha votat i els ha col·locat allà on són, cosa que alguns obliden i d’altres ja ho han fet del tot.

Continuant amb les meves reflexions, em ve a la memòria una afirmació de l’expresident d’Uruguai, el senyor José Múgica, que venia a dir més o menys: aquell que aterri a la política per guanyar-hi diners, l’hem de fer fora immediatament, ja que un càrrec electe té la missió, anava a dir la sagrada missió, però seria barrejar conceptes i és quelcom que no m’agrada, té la missió, deia, de vetllar pel benestar del poble, de fer o contribuir a fer lleis justes o de mirar d’impedir que se’n facin d’injustes… dit en poques paraules, sacrificar-se pel poble i perdoneu-me la ironia, no mirar de viure a cavall del poble.

Com que sóc de tarannà optimista i positiu, he triat una fotografia que fa temps vaig fer i que podria voler dir, que malgrat que ens trobem en la foscor de temps difícils, si mirem bé, sempre hi veurem una mica de claror, encara que  sigui minsa, serà una mica de llum d’esperança.

Manel Mayor                                                     09 de maig de 2016

Tots els polítics són iguals, sóc apolític, la política i els polítics són dolents… totes aquestes desafortunades expressions i afirmacions, em porten inexorablement cap al passat, un passat gens feliç pel que fa a llibertats i unes expressions generades, induïdes i propiciades pel feixisme de l’època.

Dit això, cosa que sembla que no està gens clara per segons quins grups, m’agradaria deixar clars alguns conceptes: la política, els polítics i els partits o grups polítics, són absolutament necessaris per poder exercir la nostra llibertat individual i la col·lectiva, podem discutir evidentment, sí determinats polítics són bons o dolentes si estan prou capacitats o són uns inútils, podem discutir també, si les polítiques exercides són les més adequades o no i fins i tot, si són inútils i obsoletes.

Lligat amb tot el que he manifestat en els paràgrafs anteriors, voldria fer avinent, que quan fem accions, manifestacions, queixes… en contra d’un sistema establert, d’un ordre social que considerem inadequat… estem fent política, però creure i fer creure que amb això i quatre manifestacions més o menys lluïdes, solucionem els problemes de les classes més desvalgudes, és d’il·lús o de carallot pocavergonya. Les manifestacions i concentracions públiques provocatives, són necessàries en determinats moments, però per elles soles no solucionen els problemes, si no van acompanyades d’accions polítiques a les institucions, Parlament, ajuntaments…

Manel Mayor                                                   04 de maig de 2016