Ahir la meva tercera néta, la Irati, treia el cap per veure aquest món i per quedar-s’hi i crec que amb moltes ganes de fer-s’hi notar.
Tot i que com he dit més amunt aquest és el tercer cop i ja em puc considerar un veterà en la matèria, així i tot, l’alegria ha tornat a ser immensa, de fet els que ja ho sou us en podeu fer una idea i els que encara no heu arribat a adquirir aquest estatus, doncs imagineu una emoció i una alegria tant o més gran que la de ser pare.
Al final m’he decidit a posar aquesta fotografia amb totes tres nétes, perquè si hi arribo a posar la que hi sóc jo amb ella, més d’un hauríeu tingut la temptació d’anar a comprar mocadors per eixugar-me la baba.
Manel Mayor 22 de maig de 2019
Si hom no té intenció de manipular o directament en fotre’s dels altres, el que ha de fer és no treure de context l’afer que s’està tractant i això val tant per una informació, una opinió, un moble, una obra d’art, un senyal d’identitat…
Avui vull dir-hi la meva respecte a aquest missatge tendenciós de la dreta sobre el fet d’abaixar els impostos, aquest missatge populista i mentider, que fa creure als incauts menys afavorits que això és una bona mesura, en realitat el que pretén és estalviar-se de pagar (els rics) per unes prestacions per a tots i fer-les desaparèixer, perquè com que ells es poden permetre el luxe de pagar-les no els perjudica.