Vull llençar la meva mirada lluny o pot ser no tant, perquè tot és relatiu, la vull fixar altre cop cap a l’any 2017, sí, cap a l’octubre de 2017, quan no vàrem estar capaços d’assolir l’objectiu fixat.

Va ser per por? Per excés de confiança en els nostres polítics? De fet, jo encara estic decebut i emprenyat amb mi mateix per haver estat tan ingenu i haver-me cregut que feien tot el possible per assolir la independència i amb ella la desitjada república, crec que no ens van dir la veritat o si més no, no tota.

Avui m’endinsaré en un terreny amb molts entrebancs i que segur que faré enfadar a alguns amics i coneguts, no analitzaré però la trencadissa del govern català, ho faré en un altre moment.

Fa molts anys, que ens estan entabanant o si més no ho intenten, dient-nos a tort i a dret que això d’esquerres i dretes és una cosa antiga, fins i tot alguns han gosat a dir que això està passat de moda.

El cert és que res més lluny de la realitat, les dretes, aquells que ostenten tot el poder: econòmic, de control de mitjans… existeixen i tant que existeixen!! I les esquerres us preguntareu? Sí, també hi són, afeblides i desorientades, però de moment encara no han desaparegut.