Després de deixar passar uns quants dies per poder pair les barbaritats que es van dient, passo a dir-hi la meva.

Amb la barbaritat de la zona de Rius i Calvet, de la qual sembla que estan tan cofois, ja han destruït una part del patrimoni d’aquesta ciutat, que per justificar-ho, el regidor d’urbanisme es despenja dient que part del patrimoni que està catalogat consideren que no ho hauria d’estar.

Aquesta afirmació l’haurien de fer els tècnics de la matèria que tenim a l’ajuntament i no el regidor.

I no en té prou, que es vanta de conservar el patrimoni al moll del fortí, quina barra!! Sí construir unes escales de formigó al bell mig de l’estructura del salvament és conservar el patrimoni… que Santa Llúcia li conservi la vista, és ben bé que n’hi ha per llogar-hi cadires senyors meus.

Manel Mayor                                         11 d’agost de 2018

Segurament molts de vosaltres recordareu l’enrenou que es va generar amb la posada en marxa de les zones blaves, va començar l’ajuntament de Girona i metafòricament parlant, els hi volien calar foc.

Recordo quan es va instaurar a Sant Feliu i se’ls hi va dir de tot, però un cop va baixar l’efervescència i es va anar utilitzant, tots plegats ens vàrem adonar que aquell invent no era tan pervers i no servia pas només per generar ingressos a les arques de l’ajuntament, sinó que generava dinamisme i allà on no hi havia manera d’aparcar sempre hi havia un lloc o altre.

El cas és que trobar aparcament no es generava únicament per la reticència a pagar, sinó que es generava una rotació molt beneficiosa per als usuaris, doncs el temps d’estacionament era molt limitat.

Malauradament en aquests moments ja no és així, tal com podeu veure a la fotografia la rotació se n’ha anat a fer punyetes, ja que ara hi pots tenir el cotxe fins a sis hores hàbils, per tant al cap del temps aquell invent s’ha tornat definitivament pervers, ja que en aquest moment pràcticament només serveix per recaptar, deferència especial del magnífic ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.

La pregunta que sura a l’ambient ciutadà és la següent: a qui s’ha volgut beneficiar?

Manel Mayor                                           19 de juliol de 2018

Malgrat que sé que rebré per tots cantons, no me’n puc estar d’expressar la meva opinió de l’actualitat política del meu país.

Després de la fallida declaració d’independència i la posterior repressió resultant del cop d’estat perpetrat pel govern espanyol, amb la complicitat del principal partit de l’oposició, no ho oblidéssim pas, els nostres polítics independentistes, per dir-ho d’alguna manera, han perdut totalment els papers.

No, no oblido pas la repressió tremenda a què hem estat sotmesos, però és que els esforços per apaivagar aquest estat de setge, ens han fet perdre la visió global i sembla com si alguns haguessin perdut de vista els objectius per assolir la llibertat.

Dit en altres paraules: els arbres no ens deixessin veure el bosc, ja que estem fent allò que volien els nostres adversaris, ens centrem a demanar la llibertat dels nostres presos polítics i ens oblidem de l’objectiu de la nostra lluita que no és altra que la independència, els arbres no…

Manel Mayor                                 09 de juliol de 2018

Els ganxons som certament un  pèl estranys o tal vegada ho som força, el cas és que arribada la primavera, no en tenim prou  de veure flors als boscs i als prats i també als vorals dels camins i fins i tot als jardins, tant públics com privats…

El cas és que tal com ja vàrem fer l’any passat, estem instaurant els jardins urbans al damunt de les voreres de carrers i places i tal vegada per sobre d’alguna façana encantada, que aquest cop no ho asseguro però que donades les circumstàncies podria molt ben ser.

Ara que posats a ser un pèl crítics, podria ser que aquesta dèria del jardí urbà, tingués alguna cosa a veure amb el sidral que es va muntar amb la tala d’arbres al passeig Rius i Calvet.

Ironies a part, és evident que mostres de vegetació com les que evidencia  la fotografia, diuen molt poc a favor de la netedat dels nostres carres i deixen en evidència a qui n’hauria de tenir cura.

Manel Mayor                                            29 de maig de 2018

Ja fa temps que s’està banalitzant, tergiversant i buidant de sentit paraules i expressions i aquesta pràctica s’està convertint en un fet habitual que jo m’atreviria a qualificar d’indecent.

Ara mateix em venen al cap unes de les més freqüents: colpistes, terroristes, nazis… curiosament les que fan servir habitualment els partits unionistes i el govern de l’estat a més de determinada premsa afí al poder, per dir-ho finament, ja que els podria titllar de corruptes al servei del poder. De ben segur que ja us heu adonat, que són les boniques expressions amb les quals anomenen habitualment als republicans catalans, altrament dits independentistes.

Podríem començar per colpistes, si ens mirem el diccionari, “colpista és el qui promou o participa en un cop d’estat” i ara mirem també la definició de cop d’estat que fa el diccionari: “Acció de prendre violentament el poder polític d’un país un grup minoritari vinculat a un sector o a la totalitat de les forces armades”.

Sincerament, no veig per enlloc la semblança entre unes accions polítiques, com són l’organització d’un referèndum i la proclamació pacífica de la República amb la definició de cop d’estat, jo més aviat ho titllaria de prostitució de la paraula.

Un altre dels insults habituals és el de terroristes, bé anem a pams i tornem-hi amb el diccionari i a veure com defineix terrorisme: “Moviment polític que utilitza el terror basat en la violència com a eina de pressió”. I al terrorista el defineix  com a “Persona que afavoreix o que practica, el terrorisme”.

Algú amb dos dits de front creu que en aquestes definicions s’hi poden encabir els C.D.R.?

Podria continuar amb nazis, però crec sincerament que no paga la pena, ja que tothom sap que qui segueix la ideologia nazi són precisament les agrupacions d’extrema dreta.

Podria seguir amb sedició, rebel·lió… però ho deixaré aquí, no sense apuntar que alguns s’haurien de mirar més sovint al mirall i que potser és hora de dir prou!!!

Manel Mayor                                      12 de maig de 2018

Avui vull parlar d’aquest edifici que mostra la fotografia, de fet fa molt que em volta pel cap posar-me a escriure sobre el tema i de fet no sabia ben bé com posar-m’hi, ja que hi ha més d’un punt de vista per enfocar-ho.

Fa més de trenta anys que estem així, aguantant aquesta andròmina que genera porqueria dins i fora en tot el seu voltant, a part del perill que entranya per la mainada que s’hi enfila, de fet els nois i noies d’entre trenta-cinc i quaranta anys del barri i els seus voltants, s’hi ha enfilat com a mínim un cop, això sense comptar algun desvagat i algun rodamón que un moment o altre hi ha fet vida una temporada.

Els veïns en som testimonis d’alguna colònia de gats i sobretot de rates, no pas gens petites per cert, que és clar en ser tan prolífiques com són i amb l’amplitud d’habitatge que tenen, no vull ni pensar amb la magnitud de població d’aquests rosegadors.

Per si això no fos poc, també hi tenim una molt considerable colònia de coloms, molt ben alimentats per cert, ja que una veïna se’n cuida de portar pa moll i altres restes de menjar que tot i ser molts no donen l’abast a acabar-s’ho tot i aquest rebost tan ben proveït, l’aprofiten les rates per alimentar-se tot sortint d’excursió quan hi ha poc moviment.

Suposo que ja us en podeu fer una idea d’aquest magnífic parc temàtic que tenim a l’abast, ja que a part dels animals visibles n’hi poden haver a l’interior que no s’han deixat veure mai.

Aquest problema el va voler solucionar l’anterior alcalde, tal com va comunicar en un ple de l’anterior legislatura, però o bé perquè va rebre pressions de gent poderosa o bé perquè no va poder disposar dels diners adients per solucionar el plet, la cosa va quedar aturada.

L’actual govern que com és públic i notori disposa de diners a dojo i els  malgasta, ni tan sols ha fet esment d’aquest problema que no poden pas dir que desconeixen, perquè tant govern com oposició actual en la seva gran majoria formaven part d’aquest consistori.

Manel Mayor                                 10 de maig de 2018

Te n’has anat sense fer fressa, de cop i volta, sense buscar maldecaps a ningú, però això sí, deixant un buit molt difícil d’emplenar.

Ens ha deixat un republicà convençut, hàbil conversador sempre obert a la discussió i al pacte, bon filòsof de la llibertat…

Trobaré a faltar aquelles converses inacabables al voltant d’una taula, tot fent un cafè rere un altre, aquell idear projectes de futur pel benestar dels nostres conciutadans, sí, ens encantava parlar de la política més propera, aquella que es pot dir que gairebé toques amb les mans.

Ara tot allò s’haurà acabat i ho trobaré molt a faltar, igual que també enyoraré el teu punt de vista de tot allò que escric, ja que eres un lector incansable de les meves idees.

No vull que soni com un retret, però hauràs de convenir que m’has fet una gran putada, a mi i a tots els que gaudien de les teves converses, no em vull allargar més, tot i que igual que en les nostres converses podria ser llarg, llarg…

Adéu company una abraçada i el desig que el teu viatge a l’infinit et sigui propici.

Manel Mayor                            23 d’abril de 2018

Avui us volia parlar de la manifestació d’ahir, però al final m’he decidit per fer-ho de les conseqüències de no lluitar per les nostres llibertats i la nostra dignitat.

A poc a poc ens estan duent o almenys ho intenten, cap a l’acceptació i normalització de la repressió, una situació que alguns ja hem viscut i no tenim cap mena de ganes de reviure-ho.

Cal fer memòria pels joves, aquells que sortosament no varen viure la repressió franquista, aquella repressió que ho prohibia tot, aquella repressió que tenia com a principal finalitat atemorir totalment a la població, als que no pensaven com ells, està clar, els altres, teníem por de debò quan passàvem a prop de la policia i de la guàrdia civil, por no, terror.

Us parlo del temps que quan el poder volia eliminar algú dels altres (rojos els hi deien), l’engarjolaven i si no havia comès cap delicte, ja tenien la guàrdia civil i els jutges perquè se’ls inventessin, eh que us sona? Però és que a molts d’aquells els condemnaven a mort em dirà algú, sí, però és que ara no és vigent la pena capital, però tal com anem, de cap a la involució, tal vegada restaurin el costum de fer suïcidar els presos llençant-se per la finestra o penjant-se dins la cel·la.

Per tot el que ha estat exposat als paràgrafs anteriors, no podem abaixar la guàrdia ni acotar el cap, hem de continuar la lluita de manera pacífica però contundent, aquest poble que no va poder eliminar ni la salvatge dictadura, no podem permetre que ho facin els seus cadells, els seus més directes hereus.

Manel Mayor                               16 d’abril de 2018  

Dimarts acabava el meu escrit al bloc dient que havien detingut una noia veïna de Viladecans, activista membre del CDR local, acusada de rebel·lió i terrorisme, avui dimecres tot mirant les notícies, em surt l’impresentable ministre Catalá, quina ironia de nom, increpant el senyor Campuzano i amb tota la barra i pocavergonya li etziba que té molta sort de poder dur el llaç groc, que atenció, ell considera ofensiu… entre altres bestieses.

Després de veure que manifestar-se, fer accions de protesta, sense violència, sense objectes contundents per exercir-la, voler defensar la república… és considerat terrorisme i rebel·lió, que ve ara? Quina serà la pròxima? Prohibir el dret de vaga? Considerar sedició la reunió de més de tres persones?

Tornant al ministre, algú li hauria de preguntar que entén ell per democràcia? Jo n’hi puc fer modestament uns quants apunts: llibertat d’expressió, dret a la protesta ciutadana social o política, dret a l’autodeterminació dels pobles, solucionar els conflictes polítics políticament i no mitjançant els jutges… no m’hi allargo més no fos que amb el nivell intel·lectual que se’ls hi va descobrint, no donessin l’abast.

Veient l’estat de setge d’amagatotis que ens tenen muntat i amb l’afició que hi tenen els Borbons, la meva pregunta és: La pròxima dictadura per a quan?

Manel Mayor                                12 d’abril de 2018

Acusar els C.D.R. de terroristes és una aberració tan gran, que et du a pensar que o bé els acusadors són uns paranoics o són uns estrategs molt fins que ens volen arrossegar cap a la violència i jo m’inclinaria cap a la segona opció sense descartar-ne la primera.

La justícia i l’estat espanyol, ens estant portant cap a un carreró sense sortida i a la vegada també s’hi estan posant aquests dos estaments; segurament esteu pensant: aquest paio s’està tornant boig, però veureu que no és ben bé així.

Aquesta situació que estem vivint, no sabem on ens portarà però apunta molt malament i ens pot portar a fets realment dramàtics, miraré d’explicar les meves temences, que de cap de les maneres voldria que fos així, no sabeu les ganes que tinc d’equivocar-me, però no una mica sinó del tot.

Ja sabeu els que em seguiu que sóc molt aficionat o potser podríem dir que tinc el vici de rellegir la història i creieu-me el que sembla que es pot tornar a repetir no em fa gens de gràcia.

No sé si només m’ho sembla a mi però estan volent portar aquest conflicte cap al mateix front que varen aconseguir portar el del País Basc, que de fet és el que millors rèdits va donar al franquisme i als seus hereus ara al govern, que no és altre que el de la violència. Recordem que a Euskadi tot va començar per la reivindicació de la cultura basca i la repressió salvatge que varen rebre, va tenir la reacció que va tenir…

Per reforçar els meus temors, només cal que fem una ullada als comportaments de la justícia i els estaments policials si els causants del conflicte són els grups neofeixistes, cada cop més nombrosos al nostre país o si en són els defensors de la sobirania de Catalunya.

Crec que tots en sabem la resposta, els que destrossen tot el  que troben al seu pas, no els hi apareix cap policia, en canvi els que fan concentracions de protesta en defensa d’uns drets, en principi pacífics fins que compareix la policia se’ls acusa de violents…

Voldria pensar que serem prou capaços de mantenir la calma, però certament al jovent li estan posant complicat, ho deixaré aquí perquè ho faria massa extens i us avorriria, només remarcar que quan estic escrivint ja s’han emportat cap a l’audiència nacional una noia acusada de terrorisme i d’ideòloga del moviment.

Manel Mayor                      10 d’abril de 2018