QUIN COI DE VIDA (2)

Agafant el fil de l’anterior escrit, la repressió a cara descoberta o emmascarada, continuava el seu camí, a part de substituir la nostra llengua per l’altra, que no deixa de ser una llengua forestera, tenien la barra de dir-nos que el català no era un idioma, que no passava de ser un dialecte… continuaven amb la mentida persistent per anul·lar-nos com a poble.

Continua llegint

QUIN COI DE VIDA!! (1)

Deu ser culpa d’aquest coi de virus, però el cas és que ja hi torno… torno a pensar en el meu viatge per aquest món, un viatge que ha tingut una mica de tot, grans alegries i grans decepcions, però sobretot em deixa la certesa que m’he de penedir de poques coses i encara aquestes si han perjudicat algú ha estat a mi.

De la meva vida, hi ha coses a les quals no vull posar llum perquè no em pertanyen només a mi i per tant estan bé com estan i n’hi ha d’altres que no crec que tinguin gens d’interès per ningú.

Continua llegint

COSES MEVES

Encara que us ho pugui semblar, no és que em vegi la mort a prop, simplement estic fent com una mena de balanç que no és ben bé un balanç, sinó més aviat un repàs a la meva vida, que tampoc ha estat res de l’altre món.

 Perquè no us quedi cap recança us diré tal com diu el meu oncle, l’únic que em queda: qui tingui pressa que m’avanci, tal li fot que ho faci per la dreta com per l’esquerra, ja li cediré el pas.

Continua llegint

COSES DE L’EDAT

Aquestes meves reflexions, segurament són coses de l’edat, que tots plegats quan ens acostem als setanta, ens agafa com una mena de pressa per fer coses i una mena d’angúnia o de por de no poder-les fer totes.

Recordo que quan estàvem confinats vaig comentar que ens afectaria psicològicament i ha estat així, en menor o major mesura ha passat.

Continua llegint

RESPOSTES A LA REPRESSIÓ

Vista la resposta a la repressió contínua que estem patint des de l’1 d’octubre del 2017, és evident que ens falta cultura democràtica i valentia política i social.

Probablement la meva generació no ha sabut transmetre aquests valors, que de fet són bàsics per assolir la llibertat i els drets socials individuals i col·lectius, per molt que alguns ens hi hem esforçat, tal vegada no ho hem acabat de fer bé del tot.

Continua llegint

RECORDANT LA CLÀUDIA

Ja han passat deu anys, deu anys sense tu i encara no ho he paït, ni jo ni aquells que tant t’hem estimat i t’estimem encara, de fet t’estimarem sempre, recordo que en la cerimònia d’acomiadament, entre llàgrimes et vaig prometre que et portaria sempre més dins el meu cor i ja veus noia, he complert i ho penso fer per sempre més.

Continua llegint

RELIGIONS, FILIES I FÒBIES

Estem en una societat farcida de fílies i fòbies, en la qual els de sempre tenen unes dèries que m’atreviria a titllar de malaltisses… sí, sí, no patiu pas que tot seguit us ho miro d’aclarir de manera més explícita.

Aquestes meves elucubracions són conseqüència de la mania persecutòria envers l’ensenyament públic de les diverses ideologies polítiques, aprofundint-ne el coneixement, l’origen i les arrels de cadascuna d’elles, per part dels que fa anys i panys que tenen el poder i va passant dels uns als altres, generació rere generació hi hagi el règim que hi hagi.

Continua llegint

PERSPECTIVA POLÍTICA

Estant desvinculat de la política adquireixes una perspectiva més àmplia i precisa de la seva problemàtica, dels seus entrellats, de les lluites pel poder, de l’arribisme…

Bé, per ser una mica més exacte, no estic desvinculat de la política sinó que ho estic de la militància partidista, ara ja fa un cert temps i tal com em comentava algú amb qui mantinc una amistat personal al marge de la política, en certa manera també et sents alliberat, ja que no t’encotilla res ni ningú i només depens dels teus ideals i de les teves conviccions polítiques.

Continua llegint

TERCER ANIVERSARI DEL 17 D’AGOST

Només de pensar que ja és el tercer aniversari de l’atemptat perpetrat a la rambla de Barcelona i les investigacions no avancen gens ni mica, se m’encén la sang i les fonamentades sospites d’atemptat de falsa bandera, van agafant més força dia a dia.

Tot i que l’atropellament massiu ens va deixar glaçats i ens vàrem encendre de ràbia tot seguit seguit de manera col·lectiva i encara en assabentar-nos de l’explosió a Alcanar, ens vam adonar de les criminals intencions que tenia l’escamot terrorista, ja que de seguida van circular els rumors que l’objectiu era la Sagrada Família o bé el camp Nou.

Continua llegint

CRIMS SENSE CÀSTIG

Avui em ve de gust parlar d’uns altres criminals, que en aquest cas no són ni nazis, ni franquistes, l’objectiu de les meves crítiques en aquesta ocasió són els americans.

Avui fa exactament  setanta-cinc anys del llançament de la segona bomba atòmica, aquesta a Nagasaki, quan tot just feia tres dies que havien llançat la primera a Hiroshima.

Continua llegint