RAMPELLS

He decidit fotografiar la badia de Sant Feliu abans no s’empleni de trastos i de gent, pel que fa a la gent, més que res per no haver de demanar permís o sentir-me culpable de robar la imatge no volguda, però també perquè m’agrada la tranquil·litat que traspua el paisatge completament nu, lliure d’objectes no desitjats.

Continua llegint

ESTATS D’ÀNIM

Mirar paisatges com aquest, m’omple de calma i em convida a badar, em fa l’efecte d’estar volant per l’univers encara que només sigui per uns instants.

Segurament és per l’enorme influència que ha tingut el mar en mi; el fet d’haver-hi viscut a pam i toc durant molts anys, segurament ha estat determinant.

Continua llegint

MOMENTS DE PLUJA

 Avui m’entretinc mirant la pluja a través de la finestra, des del meu santuari, una mena de despatx allà on tinc l’ordinador.
Contemplo el carrer a recer d’aquest temps rúfol amb el qual ens ha honorat el Sant Jordi d’enguany, un temps antipàtic per passejar, però molt agradable de contemplar pel que fa als meus gustos.
Mentre veig picar les gotes de pluja contra els vidres, de sobte m’entren unes ganes terribles d’escriure, un hàbit que aquesta maleïda pandèmia que ens ha tocat viure, gairebé me l’ha fet perdre.
Dies com avui, sempre m’havien motivat i inspirat pel que fa a escriure, en canvi, gairebé gens pel que fa a la fotografia i avui ves per on, ha estat l’efecte contrari.
Veient caure les gotes de pluja contra els vidres empeses pel vent, no he pogut aguantar l’impuls de fotografiar-ho i aquest m’ha acabat d’empènyer cap a escriure aquestes modestes ratlles.
Espero que el rampell d’avui sigui l’empenta que em calia per tornar a escriure regularment, encara que sigui per plasmar fets intranscendents.

Manel Mayor                                              23 d’abril de 2022

BON ANY 2022

L’any passat el vaig acomiadar amb un a parir panteres i aquest de fet es mereix gairebé el mateix.

No em queixo pas per mi, ja que estic de tornada de tot, la política me la miro de reüll i sense posar-me pedres al fetge que ja començo a ser vell i vull agafar-me les coses amb filosofia, el futbol, ai el futbol…

Continua llegint

A REVEURE QUIMET

Collons Quimet!! Aquest cop sí que l’has feta bona, ens has deixat sense com va ni com costa, home, no s’hi val!! Has fet com sempre anar a la teva i ens has deixat empantanegats sense el teu sentit de l’humor i la teva murrieria.

No ho faré pas llarg, però vull fer un petit repàs a allò que ha estat la nostra particular amistat.

Continua llegint

TORNEM-HI AMB EL BARÇA

Avui em torna a venir  aquell desig de parlar dels embolics de can Barça, ara que ja s’ha acabat la bogeria del mercat d’estiu al món del futbol.

Deia en el meu darrer escrit, que considero que Ronald Koeman no és entrenador pel Barça i reitero les meves afirmacions de què és completament cec a l’hora d’analitzar el partit des de la banqueta.

Continua llegint